Vientiane, la capital adormida

Quasi tothom m’havia parlat força malament de Vientiane i tampoc havia llegit que fos massa interessant, així que poques expectatives tenia posades en aquella ciutat. “És per estar-hi un dia i marxar”. “No hi ha res a fer”. I sí, potser és cert que no hi ha gran cosa a fer, però aquests són els llocs que, en general, més m’agraden, perquè tenen un altre aire, més especial.

Vientiane em va rebre amb pluja cada dia, és el que té aquesta època de l’any en aquest racó de món. El primer dia vaig anar a passejar per la ciutat i vaig trobar un d’aquells cafès aturats en el temps, en un magatzem-casa-garatge amb dues tauletes a l’entrada, que ja no vaig saber trobar al dia següent. Caminant, vaig arribar a l’estadi olímpic. Esperava algun lloc imponent, amb aquell nom, però em vaig trobar amb un petit estadi, amb grades per poca gent, amb alguna teranyina, amb la gespa mullada amb ocells passejant per sobre, amb una pista d’atletisme plena de forats, amb un cartell mig destenyit que posava “Laos Premier League”, amb valles i peses mig tirades pel costat, però hi havia un senyor, en plena forma, caminant i corrent per la pista. Vaig decidir donar una volta i, al creuar-nos, em va saludar amb un anglès perfecte i un somriure amigable. Crec que llavors vaig entendre el que m’esperava en aquell país. Un país que cau a trossos, descuidat, adormit i silenciós però on, tot i així, la gent et saluda, somriu, vol saber de tu i t’acull càlidament.

Passejant per arribar al COPE, un centre on fan pròtesis ortopèdiques per gent que ha perdut alguna extremitat, majoritàriament per culpa de les bombes encara no explotades, vaig trobar un centre comercial nou, no gaire lluny d’un altre de més vell i, a la vegada, no gaire lluny del mercat central. En aquell moment vaig tenir com un déjà-vu, com si tornés a estar a Udon Thani, el poble que l’han fet ciutat, i vaig adonar-me que només estava a uns quants kilòmetres, a l’altra banda del riu de Tailàndia i Udon, un dels llocs especials del meu viatge.

Tornant al COPE; aquest és un lloc que s’ha de visitar si es va a Vientiane, per entendre una mica més què ha passat i està passant a Laos, el país més bombardejat per càpita del món, on encara queden milers de UXO (unexploded ordenances), bombes que, per diferents raons, encara no han explotat i que van ser tirades pels avions nordamericans durant la Guerra Secreta que va tenir lloc a la vegada que la guerra del Vietnam; la majoria són bombes clúster o de raïm i les anomenen “bombies”. El fet que hi hagi tantes bombes sense explotar fa que el desenvolupament del país sigui molt difícil i la mortalitat o els accidents per culpa d’aquestes són molt elevats, tot i que cada any es van reduïnt gràcies a la tasca de professionals que cada dia en desactiven. Els motius pels que poden explotar són molt diversos però principalment poden ser nens jugant, adults (i infants) que volen vendre la ferralla, pagesos al cavar i treballar la terra o l’escalfor al cuinar arran de terra. Si algú està interessat en saber-ne més, es pot visitar la web de COPE o MAG.

Anar al Buddha Park és una de les excursions que es pot fer fàcilment en un matí. És un lloc estrany. Un parc ple d’estàtues budistes i hinduïstes d’allò més kitsch. El viatge en autobús també val la pena, on quasi creues de país però no! et quedes a les portes de la frontera i segueixes endavant.

Passejar pel costat del riu al vespre, perdre’s pel mercat nocturn o fer una classe d’aeròbic al carrer són algunes de les activitats que es poden fer per barrejar-se entre la gent autòctona. I cal dir que la classe d’aeròbic és molt divertida, almenys per provar-ho durant uns minuts, com vam fer amb una noia espanyola que vaig conèixer mentres contemplàvem la posta de sol. No vam poder resistir-nos a aquella música!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s