Carta llarga als meus estimats monkeys chikuit (micos bojos) que sé que mai llegireu

Estimats Socheat, Sotyb, Meiley, Ralik, Lina, Kama (i tots els altres) que ja teniu un tros del meu cor guanyat,

Tornar a la Dolphin School of English em produïa dos sentiments contraposats. Per una banda, em feia moltíssima il.lusió, tornar a veure-us i veure els canvis que s’havien fet a l’escola en els últims tres mesos; però per altra banda, em feia molta por que les altes expectatives que tenia, després de la gran experiència que havia tingut, no es complissin. Però només baixar de la furgoneta i veure-us corrent per abraçar-me i dir-me el molt que m’havieu trobat a faltar, em va fer esvair tots els dubtes que tenia. Estava molt nerviosa, i quan em vau ajudar a pujar les coses i em vau omplir el mòbil d’stickers, encara estava mig tremolosa i emocionada per la rebuda. Vaig veure la vostra il.lusió per anar a la piscina i, no us negaré que a mi també me’n feia molta, per això vaig venir en diumenge. I per veure les ulleres que sabia que us havia enviat la Teacher Helena! Que burros (sí, ho sento però per mi no tenen excusa) l’altra gent que no ha volgut anar amb vosaltres a la piscina! Tot i que al final a algun vam convèncer les setmanes següents, eh? Fins i tot vam haver de pregar al Mr. Yuth pel dia que plovia. Però, després de molts pleeeeeaaaaseeee i no problem, ho vam aconseguir!

Sabeu? Aquest cop, el viatge per arribar va ser diferent. Em vaig adonar que a prop hi ha molts poblets on la majoria de gent és musulmana. Vaig veure altres detalls que no vaig veure l’altra vegada i, aquest cop, tot estava del color preferit del Ralik: verd, molt verd. I el Mekong estava quasi desbordat! No calia quasi baixar escales per agafar la barca per anar a Koh Trong. El mercat, però, seguia tan caòtic com sempre, però amb la venedora de verdures més simpàtica del món que s’enrecordava de mi i tot, cosa que em va fer molta gràcia!

Em vau presentar als altres voluntaris: en Bill i la Heidi d’Austràlia, la Laurie de França, la Hailey d’Anglaterra i l’Iker del País Basc. I poc després van arribar la Flora i la Charlotte, també franceses. Més endavant va tornar el Martin, que porta tres mesos amb vosaltres, la Rachel amb un pas molt breu, i la Miriam, d’Alemanya.

Aquesta vegada no us tenia a cap de vosaltres a classe, em va tocar amb els més petits. I haig de dir que ha estat tot un repte. He necessitat unes dosis de paciència extremes, més que les que he necessitat amb tots vosaltres, perquè és molt molt molt difícil controlar una classe de 15 o 20 nens, de molt petits i de no tant, que no parlen el teu idioma, que no entenen res del que els hi dius i que només volen jugar, saltar i tocar-ho tot. Tot i així, gràcies per les traduccions d’algunes ordres bàsiques i d’algunes paraules quan em va tocar fer les classes pel personal de restaurants l’última setmana. Es fa difícil explicar, per exemple, què és el formatge a algú que no n’ha vist ni menjat mai o el concepte fast food en un país on no hi ha McDonald’s i, tot i tenir KFC, només ha arribat a la capital.

Aquest cop, també ha estat diferent la feina de l’oficina, més activa i, relativament, organitzada. Anant fins i tot a entrevistar una parella d’agricultors que han format part del projecte CHAIN, impulsat per KAFDOC, dins de la branca de desenvolupament d’agricultura i nutrició. Va ser molt interessant l’entrevista! I vam fer el vídeo, on sortiu tots molt guapos, una mica sèrios a vegades, però guapos igual! Espero que quan el Teacher Iker l’acabi d’editar el pugueu veure i us agradi.

M’heu fet avorrir fins la sacietat la cançó “Shape of you”, o millor “Shape of me”. Però m’encanta la versió que vau crear de Country Roads (Oh Country Roads – take me home- to the place – I belong – Campuchea – chicken and rubbish – crazy boy) i de l’amor i odi que li teníeu a la guitarra. Em vau fer enfadar molt quan em vau connectar les dades del mòbil, tot i que va ser sense voler per escoltar al maleït Ed Sheeran, però em queien les llàgrimes quan tu, Socheat, em deies que em podies donar 50$ que tenies estalviats per pagar-ho.

M’ho he passat molt bé jugant sota la pluja fins quedar empapada i veient com no us canseu de saltar, relliscar i tornar-vos bojos malgrat tenir tempestes quasi cada dia i que a alguns els hi facin por els llamps i els trons. També fent barbacoes amb vosaltres, no tant triant el pollastre amb la mascareta, tot i que al final estava bo, i veient com ajudàveu en tot, sou uns cracks! I espero que algun dia us agradi el guacamole, no sabeu el que us perdeu!! M’he divertit moltíssim jugant a l’UNO, al Mismis, als fils, al Chakterdong, a fet i amagar, a disparar i carregar, al fishing game a les classes i a fer pessigolles (no, això no m’agrada i ho sabeu!). I anant a la fira, tot i que hi anéssiu amb les vostres famílies i no ens saludéssiu perquè sempre hi ha alguna excusa (sempre igual eh!).

També hi ha hagut moments menys bonics, com quan em vau dir que l’Antila (la gossa) havia desaparegut i finalment em vau confessar que l’havien venut com a carn. O quan vaig descobrir que el projecte dels elefants on vaig anar a Mondulkiri no és tant net com ens van fer creure, i segueixen llogant els elefants al propietaris que els fan servir també per treballar. I sí, això aporta beneficis al poblat, però només amb els trekkings també n’aportaria. Així que he après la lliçó de mai, mai, mai, mai tornar a fer res que tingui a veure amb animals. Però això no té a veure amb vosaltres… El que sí que té a veure és quan em vau portar els gats de la Meily i el Ralik perquè cacessin els ratolins de la meva habitació, que al final no van fer res fins que no va tornar la nostra estimada Gordi, l’altra gata, que va fer una bona neteja i va acabar amb la panxa ben plena cada dia. L’hauria d’haver tingut allà quan em va entrar el ratpenat a l’habitació… Com us rèieu de mi per la meva fòbia sobtada a dormir amb ratolins o quan em posaveu aranyes als braços… Teacher!!! Spider!!! Molt graciosos…!
I em vau fer patir quan van intentar segrestar un nen al mercat gran, que per sort van trobar sa i estalvi al cap de poques hores, però que ens van dir que no és un cas aïllat per vendre els òrgans a Vietnam. Prometeu-me que, tot i que sé que no depen de vosaltres, anireu sempre amb compte.

Veure com heu millorat l’anglès en només tres mesos m’ha fet molta il.lusió. I conèixer-vos una mica més i millor a cadascun, també ha estat genial. I veure com li han crescut les noves pales al Kama!! Tot i que segueixis, com sempre, al teu món. De veritat que tens fusta d’artista! Series un gran mag o actor! I tu Socheat, espero que arribis a ser traductor, si és que vols perseguir aquest somni. Lina i Meiley, espero que el fet de ser dones no us relegui a quedar-vos a casa, que seguiu estudiant perquè sou molt bones, i seguiu dibuixant molt, que teniu molt art! Ralik i Sotyb, no sé què voldríeu ser de grans, però espero que sigui quin sigui el vostre somni, el pogueu complir. Però sigueu mags, artistes, dibuixants, traductors, venedors, agricultors, banquers o el que sigui que sigueu el dia de demà, el que més desitjo en aquest món és que sigueu molt i molt feliços. Que seguiu tenint aquest cor tan immens que teniu. Que pugueu estimar com vulgueu i a qui vulgueu, amb total llibertat. Que pugueu decidir on i amb qui voleu viure. Que seguiu sent aquesta colla d’inseparables i us seguiu cuidant els uns als altres.

Moltes gràcies pel sopar de comiat que vam compartir, va ser molt màgic poder tenir un últim sopar tan i tan guai! I per convèncer-me d’agafar el bus del migdia per poder passar el matí junts. I pel comiat que em vau fer, estant fins l’últim moment a casa fent dibuixos, barrets i barcos de paper, polseres i un munt de coses que fan que la meva motxilla pesi uns kilos més. Em sap greu no poder portar la meva família a Orussey i quedar-me amb vosaltres.

Prometo que intentaré complir la promesa de tornar el 2018, encara que sigui només per anar a la piscina. Faré tot el possible.

Us estimo i us trobaré molt a faltar,

(Teacher) Marta.

IMG-20170814-WA0000

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s