Nola’s guesthouse. El Laos més rural.

Vaig deixar Vientiane per anar, suposadament, a un Workaway en una guesthouse en un poblet perdut a 50 km de Vang Vieng, a prop de Kasi, anoment Ban Chieng. Després d’unes quantes hores en una minivan on anàvem embotits entre persones i paquets, vaig arribar a l’intersecció on havia de baixar. Allà havia de caminar uns 4km per arribar fins a la guesthouse però per sort, una parella xinesa em va acostar en cotxe.

Quan vaig arribar a Nola, em va rebre la Rachel, una noia alemanya que es convertiria en una gran companya de viatge durant quasi dues setmanes. Ella estava fent un workaway allà i em va dir que no calia que fes res, que podia estar-me gratis només pagant el menjar, que en uns dies arribava una altra noia i ja estava coberta la plaça de workaway. Tot i haver estat un malentès entre l’Alex i jo, em va semblar perfecte el tracte. L’Alex és un senyor uruguaià que va arribar a aquell lloc fa 15 anys i on, per circumstàncies de la vida, aquella família el va acollir com un fill. Uns quants anys d’anar i venir i, des d’en fa tres, porta conjuntament amb la família, la Nola’s Guesthouse.

Nola és el nom d’una de les filles, però també és un lloc on parar uns quants dies per conèixer el Laos més rural. No hi ha internet, hi ha poques habitacions, senzilles però comfortables, al costat del riu, enmig del no res. La família és un amor i el menjar, una delícia. Allà vaig alimentar-me bàsicament d’sticky rice amb bambú, carn, cargols de riu, verdures, ous, llet de coco i gelatina, i qualsevol altra cosa que pugui ser consumida menjant amb les mans i per acompanyar les boletes d’arròs.

Una de les persones més carismàtiques de la família és el Capitán, com l’ha batejat l’Alex, un senyor que diu que té 65 anys però ningú n’està del tot segur. Tot i que el seu anglès és una mica limitat, només cal intentar parlar-lo a la seva manera per guanyar-se’l. “You, lucky lucky, me, money money, no money no honey, same same you know, uuuhhhh very bad/good”. I així anar passant les hores fent-nos entendre amb un anglès més o menys simple. A canvi d’omplir el dipòsit de gasolina de la moto, em va portar a veure coves, muntanyes, cascades, la seva plantació de cafè, un mercat i amics seus que no paraven de convidar-me a lao-lao, el licor d’arròs laosià. El dia que vam anar a veure la plantació de cafè, en la qual també té pollastres, els pantalons se’m van omplir de petites “llavors”, d’aquelles que s’enganxen quan camines entre les plantes. Vam seure i va cridar els pollastres. De seguida tots van venir a menjar dels meus pantalons. Realment s’ha de dir que són d’allò més considerats a l’hora de picar amb el bec.

El segon dia d’estar a la casa, el segon senyor més vell del poble va morir; tenia 80 i pico anys. No sabíem el què ens esperava! Els funerals, quan es tracta de gent gran, són una gran festa. Tot el poble es reuneix a la casa de la família, mengen, beuen i juguen a cartes tot el dia. A Laos només juguen a cartes en els naixements i en els funerals; curiós que escullin només el principi i la fi de la vida, no? Ens van convidar a anar a la casa i ràpid vam acceptar. El cos encara estava allà, com si estigués adormit, al costat de la gent que el vetllava i les ofrenes de diners que la família i amics anaven fent. Ningú ens mirava malament per ser allà, sinó al contrari. Tothom ens oferia menjar, laolao i volien jugar a cartes amb nosaltres. Al vespre vam tornar i vam portar l’UNO. Ensenyar a jugar a l’UNO a les àvies del poble va ser una gran diversió. La Rachel, alemanya com és, no acceptava modificacions a les normes, però allà ningú respectava el torn, tothom cridava UNO! amb 5 cartes a la mà, jugaven el que volien, i jo no podia parar de riure. Quan la gent estava cansada, buscava un racó de l’habitació i a dormir. I el cos, allà al costat.

Al cap de tres dies, amb el cos ja dins una mena de caixa en forma d’altar, va ser el funeral, el qual em vaig perdre perquè mentres visitàvem una de les coves va començar a diluviar i no vam arribar a temps. Tot i així, em van explicar que van cremar el cos com van poder, entre la pluja i el vent. Després tothom va tornar al poble i vam tornar a dinar tots junts.
I durant deu dies, la celebració no s’atura tot i que, després de la cremació, ja hi havia molta menys gent a la casa.

Poder assistir a un esdeveniment tant especial com aquest, va ser tota una experiència. Poder veure com encaren la mort, tant diferent de com l’encarem en la nostra cultura, celebrant que la persona descansa en pau i tots units en un moment com aquest. Gent del meu voltant: preneu nota per quan em toqui a mi!

Uns dies abans que jo arribés va haver una altra festa. En aquest cas, de trencament de compromís. Quan una parella es promet en matrimoni, si una de les dues parts decideix fer-se enrere, ha de pagar una “multa” a l’altra part. En aquest cas, el noi va decidir que no volia casar-se així que va haver de pagar 1000$, amb els quals la noia, va fer una festa on l’ex-promès, també hi va assistir. Quines coses aquests laosians!

No vam anar a Vang Vieng però no ens vam perdre el tubing! Bàsicament, es tracta d’agafar un flotador d’aquests grans, com un donuts, i anar riu avall deixant-se portar per la corrent. I a contemplar el paisatge! Nosaltres vam fer la versió light no alcoholitzada i amb una corrent moderada. Però ja va fer el fet i, a part, for free!

Al cap d’uns quants dies de practicar el hammocking al costat del riu, fer excursionetes per la zona, menjar sticky rice en quasi tots els àpats, anar a la casa dels veïns a jugar cartes i tenir converses absurdes amb el Capitán, amb la Rachel vam decidir posar rumb a Luang Prabang intentant fer autostop. Abans de marxar, però vaig acomiadar-me del capità d’aquell barco amb una forta abraçada i fent-me prometre que quan tingui fills, tornaria perquè veiessin aquella embarcació tant rural.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s