Phnom Penh m’avorrirà

Reprenc el blog ja des de casa, 4 mesos després de deixar enrere el continent asiàtic i haver viscut la nova aventura de tornar al meu poble, anys després de no viure-hi i haver d’afrontar una gran quantitat de canvis personals, vivencials i circumstancials, els quals, poc a poc, vaig assimilant i gestionant dia a dia. Però d’aquests canvis ja en faré una entrada més endavant.

Avui, vull continuar explicant el viatge, el recorregut que vaig seguir després d’acomiadar-me, per segona vegada, de la Dolphin School of English. Així doncs, enganxo el que vaig escriure en aquell moment sobre el meu últim pas per Phnom Penh.

Sí, després de tres setmanes genials a Kratie, va arribar el moment de marxar un altre cop i vaig voler passar dos dies per Phnom Penh, no fos cas que hi hagués alguna cosa canviada i jo no me n’assabentés! No, no, realment vaig anar-hi per tornar a l’hospital i assegurar-me que estava tot en ordre. Aquest cop la Carola no hi era, però el Pablo també em va acollir molt bé. Tot i que se’m va fer molt estrany ser allà i no veure-la a ella.

A l’arribar a casa, havia de contactar d’alguna manera amb el Pablo perquè sabés que estava allà, però els timbres no han arribat encara a Phnom Penh, o almenys al seu carrer, així que vaig optar pel mètode tradicional de cridar des de baix del carrer perquè veia la porta oberta. Ningú sortia, així que els de la botiga van ajudar-me a cridar Pablooooo! però el Pablo no sortia. Vaig trucar-lo i res, així que els nens de la botiga em van posar una cadira de plàstic per esperar assegudeta. Va ser tot un detall! Em van portar a comprar un batut de xocolata i gelatines a un pàrquing de carrets de menjar ambulant i em van regalar uns stickers més pel mòbil. Deu ser la nova moda… Finalment, el senyor Pablito va despertar-se de la migdiada i va trobar-se amb l’espectacle de mig carrer expectant a veure si sortia o no. Ja veieu que tenen molta feina!

Després d’aquesta petita anècdota, només em queda resumir el meu breu pas per Phnom Penh, aquest cop l’últim d’aquest any (suposo, vaja…).
Vam anar a sopar amb la Laurie, una de les noies que vaig conèixer aquesta vegada a Kratie, i en Penlong, un amic del Pablo i la Carola, a les parades de marisc i peix del Russian Market, on va acabar ajuntant-se la Georgia, una noia australiana. Després de sopar vam anar a un show de Drag Queens cambodjanes! Sí, sí, tota una experiència! I volíem seguir la festa però, com que alguns de nosaltres portàvem sandàlies no ens van deixar entrar. Potser millor.

L’endemà vaig tornar a l’hospital-resort de luxe i em van confirmar que tot estava en ordre.
Vaig aprofitar de tornada per passar pel Russian Market, a passejar per dins i em vaig trobar amb tot de venedores i venedors jugant al bingo en diferents passadissos del mercat. Aquí ningú s’avorreix!

A la tarda vaig acompanyar al Pablo i el Penlong a Takmao, el poble del Penlong, a mitja hora al sud de Phnom Penh. Ells tenien una reunió així que jo vaig aprofitar per donar una volta. I, efectivament, em va encantar! Era com estar a Molins. Val, no té res a veure ni d’estil ni de gent ni de res, però hi havia l’ambient d’estar en un poble del costat de la capital. La gent em mirava mentre semblava que diguessin “aquesta s’ha perdut”, però somreien. Vaig menjar-me un gelat a la fireta que tenien muntada al costat del riu, entre el night market i atraccions de fira. Vaig asseure’m a veure com jugaven a bàdminton, a bàdminton de peu (que no sé com es diu però jo ho he batejat així) i feien aeròbic al carrer. Vaig perdre’m pels carrers, i vaig acabar al mercat, on tenien moltes, moltes verdures, algunes que no havia vist mai a cap altre lloc. I vaig veure el Bamboo Center, una casa feta íntegrament de bambú i on l’ONG on treballa el Pablo fa els tractaments d’aquest material.

Vam acabar el dia de la millor manera possible: amb un gran sopar a casa el Penlong, menjant un hotpot amb la seva família. El hotpot bàsicament és com una fondue però amb caldo de sopa; és a dir, hi ha un fogonet al mig de la taula amb una gran cassola on hi van tirant caldo. A part hi ha altres plats amb verdures, fideus, carn, peix, bolets… que vas afegint a la cassola i quan està cuit t’ho vas servint al teu plat. És molt típic de menjar en família o amb grups d’amics, així que va ser una gran ocasió per acomiadar Phnom Penh i al Penlong, que aviat marxa a Austràlia així que no sé si mai tornaré a veure’l.

L’endemà, amb l’acomiadament, ja entre els riures i bromes pertinents, vaig agafar l’autobús direcció Battambang. Aquest cop, no m’ho perdo!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s