Sapa III

Després de meditar si anar cap a Ha Giang o quedar-nos uns dies més a Sapa pel nostre compte, per qüestió de temps vam decidir quedar-nos a la regió de Sapa, descansar i fer alguna excursioneta. No volíem quedar-nos a Sapa ciutat així que vam optar per un dels dos pobles més propers i amb oferta d’allotjament: Tavan.

El lloc on vam dormir tenia al nom “homestay”, però era més aviat un hotelet on també hi vivia la família, amb la qual era difícil comunicar-se perquè tampoc parlaven massa anglès. Els dos dies següents vam fer petites excursionetes a través dels camps d’arròs, veient com la gent hi treballava, en busca d’una cascada, la qual estava seca i va resultar que ja havíem vist amb l’altre trekking, i al poble del costat, Lao Chai. Tant Tavan com Lao Chai estan força plens de botiguetes d’artesanies per als turistes i, a l’hora de dinar, els pocs llocs per menjar que hi ha s’abarroten amb la gent dels tours, però a la vegada encara hi ha molta vida local, amb els petits comerços i paradetes de carn, fruita, verdura, etc., perruqueries quasi al carrer, nens jugant al carrer, bars i cafès. Això sí, les nenes (i dic nenes perquè els nens no venen) venent pulseretes, faldilles, arracades, anells i mil coses més, de vacances en fan poques per no dir gens, tot i que, per sort, alguns sí que tenen la sort de poder jugar al riu i banyar-se per fer passar la calor.

Un cop més, però, ens vam tornar a sentir estafades com a bones “falang”. Ens van oferir si volíem sopar amb la família un dels dies per 100.000 VND, és a dir, força car per ser Vietnam, però vam pensar que seria bon menjar i una opció per conèixer més la família o altra gent. Aquell dia hi havia altres famílies vietnamites que havien anat a passar el cap de setmana allà. Van començar a treure els plats per cada família i vam veure que tot tenia molt bona pinta: paper d’arròs per fer-se rotllets, peix, amanida, salses, arròs, verdures, rotllets fregits .. I nosaltres ja estàvem impacients i salivant quan, oh! sorpresa!, ens van treure arròs amb porc i verdures saltejades, pollastre fred, rotllets fregits, arròs i un caldo amb espines de peix sense peix. No és que fos dolent el menjar, simplement era diferent, més occidentalitzat. Per què? A l’hora d’esmorzar el mateix, tothom amb sopes i nosaltres banana pancake. No! Vull la sopa!!! A la nit, sopem a un altre lloc on ens diuen que aquell dia tenen un grup i faran una barbacoa especial. Si volem, podem menjar amb ells. Després de regatejar el preu, acceptem. Veiem com van preparant el menjar: carn, panotxes, sticky rice, verdures, patates fregides, noodles, un munt de coses! La gent del grup es serveix el que vol i repeteix tant com vol, a nosaltres ens porten un plat d’allò més trist i, a sobre, sense patates fregides (aquesta va ser la màxima indignació)!! Ja comencem a estar cansades de la broma aquesta, podem ser turistes però no ens agrada que ens prenguin el pèl, i li tornem a discutir el preu. Almenys veiem uns balls tradicionals que fan per al grup…

Després d’haver passat tres dies més a Sapa, arriba el moment de tornar cap a Hanoi, la Bàrbara està a punt de marxar.

Haig de dir que la visita a Sapa, per la meva part, va ser una mica agredolça. Per una banda, els paisatges són espectaculars i vaig aprendre sobre la cultura i la vida d’algunes minories ètniques, especialment els black hmong. I, tot i que sé que el turisme és una font d’ingressos important per a la regió, sembla que s’estiguin oblidant de tots els altres impactes negatius si acaben depenent només d’aquest sector i vaig tenir la sensació, a estones, d’estar en un circ on nosaltres donàvem el pa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s