Hué

Després del nostre èxit en el primer intent de fer autostop, vam decidir tornar a intentar-ho, però aquest cop vam ser massa impacients i feia massa calor així que, al cap d’una hora i poc d’esperar, en vista que no ens parava ningú, vam decidir agafar l’autobús i anar cap a Hué.

No havia llegit massa coses bones de Hué i, sorpresa!!, em va agradar més que Hoi An. D’acord que potser la ciutat no és tant maca si es compara amb el casc antic de Hoi An però aquí vam veure una altra vida, una vida més real.

Ens vam allotjar a l’hostal Bonjour, nou, net, barat i al centre de la ciutat. Molt apropet hi ha un restaurant que per poc pots menjar bé i bo, Madam Thu.

El principal atractiu de Hué és la ciutat imperial, però l’entrada ens va semblar massa cara i, vist que a molta gent els deixava una mica indiferents, vam decidir veure-ho per fora i llogar una moto per anar a veure la pagoda Thien Mu i un parc aquàtic abandonat.

El parc aquàtic abandonat, d’abandonat té poc, a part de l’estat, perquè ja s’ha convertit en una de les atraccions de la ciutat. Ja fan pagar entrada, pagar pel parking improvitzat i està força concorregut; fins i tot hi havia vaques pasturant!! Però tot i així em va agradar i té un aire semblant a l’Spree Park de Berlín. Ens vam dedicar a explorar a peu i en moto les diferents zones d’un lloc on, no fa tant, va ser ple de gent jugant amb els tobogans i les piscines, veient espectacles a les fonts i omplint de vida (imagino) el que era està cobert de males herbes i aigua verda.

La pagoda es pot visitar gratuïtament i està molt ben cuidada, envoltada de bonsais que fan agafar ganes de quedar-se una bona estona assegut a la gespa del voltant. La pagoda està al costat del riu on, si es vol, es pot agafar una barqueta i fer un passeig amunt i avall, però no ens van acabar convencent. Enlloc de fer el passeig pel riu, el vam fer per petites carreteres més enllà de la pagoda, on vam acabar en una petita aldea que, per estar allunyada de la ciutat, tot estava en molt bon estat i alguns camins encimentats i tot!

Amb la panxa buida vam decidir anar a dinar al lloc on normalment millor es menja en cada ciutat: al mercat. Aquest va superar totes les nostres expectatives: no només pel bon menjar que ens van donar (res de Hoi An, a Hué vam menjar molt millor!), sinó per l’espectacle que tenien muntat amb una tablet i un micròfon, una dona cantant (o més aviat desafinant com una mala cosa…) i tot de gent mirant, rient i gravant. No tenen temps per avorrir-se aquestes paradistes!

Una de les activitats que més ens agrada és seure a fer un cafè i veure la vida passar, així que vam anar en busca del lloc perfecte i el vam trobar: just al costat de la muralla, en unes cadires a la gespa amb gallines passejant pel costat. Semblava el punt de reunió dels joves de la ciutat, i ens vam quedar amb les ganes d’entendre de què parlen, com són les seves converses…, fer una mica de ràdiopatio, vaja.

Com que teníem la moto, vam anar a donar unes quantes voltes i vam acabar passant per uns carrerons d’allò més autèntics, on no passaven dues motos a la vegada i la gent seia a l’entrada de les cases a fer petar la xerrada i ens mirava com si no haguessin vist mai un occidental trepitjar aquells carrers. Haig de reconèixer que ja em veia acorralada en una zona d’allò més “xunga”, però cal dir que tothom ens va somriure amigablement i va ser una visita d’allò més divertida!

Després del breu però agradable pas per Hué, vam seguir enfilant cap al nord. Propera parada: Phong Nha.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s