Koh ta Kiev. L’illa, THE island, LA isla.

Aquest post serà difícil d’escriure perquè, al contrari que als Antònia Font, a mi me falten paraules perquè tinc molt a dir.

Koh ta Kiev és una petita illa a prop de la platja d’Otres 2, on no hi ha cap ferri regular i cada allotjament té la seva pròpia barca per arribar o bé cal pagar una barca privada. El primer dia em vaig allotjar a un lloc que es deia Kactus, el qual em va convèncer pel nom i el preu (5$ al dormitori) i vaig arribar a l’illa amb la seva barca. Només érem una altra parella austríaca -la Melanie i el Paul- i jo. A l’arribar ens van rebre com si fóssim clients VIP amb una superatenció en una platja de sorra blanca sense cap altre edificació a part dels petits bungalows de Kactus.
-Ohhhh! Això és el paradís!!! (va ser el primer pensament)

En tota l’illa no hi havia cap lloc amb wifi ni aigua corrent i només hi havia electricitat al vespre durant unes hores gràcies a un generador. Tot semblava genial fins que vaig descobrir els preus del menjar d’aquell establiment: 4$ l’esmorzar, 6$ el dinar i 7$ el sopar, sumant les begudes extres. Allò em disparava el pressupost de mala manera, així que vaig decidir que em quedaria un parell de dies i prou, però cal dir que el menjar era uhmmmmm deliciós!!!

Aquella tarda vaig anar a caminar per la platja i vaig descobrir que la sorra feia soroll. Sí, després de caminar de mil maneres diferents, amb i sense sabates, ràpid i lent, a prop i lluny de l’aigua vaig adonar-me que no eren imaginacions i que la sorra feia un soroll semblant a quan passes les ungles per la pissarra, per mi. Algú em va explicar que allò passava perquè hi havia moltes restes de corall a la sorra, no sé si és veritat o quina és la veritable explicació.

L’endemà vaig decidir anar a explorar l’altre costat de l’illa, on per arribar s’havia de caminar uns 45 minuts per la selva i la platja. Allà ja vaig veure que la brutícia tornava a apoderar-se de la costa si ningú s’encarregava de netejar-la i que la gent és MOLT porca. El cas és que després de creuar la selva amb una mica de “cague” per si em sortia alguna serp perquè la nit abans havia plogut, vaig arribar a la platja llarga. I llavors sí que em vaig adonar que havia trobat el paradís… Vaig caminar fins l’altre extrem de la platja per seguir cap a la “Elephant Rock”, una roca des de la qual hi ha molt bones vistes i es pot saltar al mar des d’uns 7 metres (mama, tranquil-la que no vaig saltar, abans m’agafaria un atac de cor de mirar avall!). La platja encara semblava molt adormida, no hi havia gairebé ningú i al passar per davant de tres allotjaments com cabanes/bungalows, semblava que estaven força buits. Finalment a l’altra punt vaig topar-me amb Crusoe Island, on va començar la meva veritable història d’amor amb Koh ta Kiev. Només hi havia un noi darrere la barra i tot semblava una mica abandonat, però cansada i sense ganes de tornar a caminar per la selva per arribar a una roca de la que sabia que no saltaria, vaig anar a la platja una estona i vaig quedar-me fent una cerveseta. Tres hores (literalment) més tard va arribar la barca amb els 3 altres clients que s’allotjaven allà i en Thierry, el “capità” de la barca. Llavors vaig notar que allà era on volia quedar-me. No coneixia de res a ningú però semblaven com una família de la qual ràpid me’n van fer formar part, així que l’endemà vaig traslladar-me a Crusoe Island.

A partir d’aquell dia vaig trigar dues setmanes en marxar, no podia, hi havia alguna cosa més forta que jo que m’impedia tornar a “mainland”, a la costa. Els primers dos dies tots érem un grup on cadascú tenia alguna tasca perquè la família khmer que portava el negoci no hi era per vacances d’any nou i era tot una mica Juan Palomo. Però de seguida van tornar i, les coses van canviar una mica. Així doncs, com que ja no podíem utilitzar allò com si fos casa nostra vam començar a utilitzar la zona de càmping per cuinar a la foguera alguns dels àpats i entretenir-nos amb missions diàries per fer d’aquella zona el nostre petit “refugi” dins del paradís.

Tot i no tenir res a fer, sempre trobàvem alguna activitat com ara anar a la platja, fer snorkel i veure corall i eriçons preciosos, anar a comprar mangos a la plantació de mangos, fer viatges en barca al voltant de l’illa, intentar pescar sense èxit, anar a la Elephant Rock, veure el plàncton luminescent, fer foc, llegir, estirar-me a l’hamaca, collir ostres, menjar ostres, jugar amb la sorra, fer kayak, anar un dia a Otres i horroritzar-nos per tornar a la “civilització”, anar a menjar pizza a l’altra punta de l’illa, beure vi de Xile, aprendre a jugar a dames i escacs, fer un tauler de dames, aprendre nous jocs de cartes, veure que hi ha problemes que es resolen sols, oblidar-me del mòbil i de l’hora, dutxar-me amb l’aigua del pou o amb la de la pluja, conèixer més Cambodja i la seva gent, odiar coses del “progrés” que es carrega la Terra, discutir si la Terra és plana o rodona (no és broma), dormir, avorrir les “suicide beetles”, ser enginyers innovadors de la cuina de foguera, sentir històries de por reals de l’illa, acostumar-me a les rates, conduir la barca, veure les postes de sol més increïbles, veure el mar al cel, veure quadres als núvols, veure dibuixos fets per crancs a la sorra, veure un peix globus, veure sargantanes voladores i, el més important: conèixer una gent increïble, alguns que hi van estar poc, altres que encara hi són, gent que només portava “good vibes”, però que alguns d’ells han estat com una família per uns dies. Koh Ta Kiev Crew, Thierry, Niels, Felix, Jenny & Joe, i els que van anar passant: gràcies per haver fet d’aquesta illa un lloc tant increïble, el meu paradís.

Però els dies anaven passant i ja havia decidit saltar-me les altres illes i Battambang, però no podia deixar Cambodja i no veure els temples d’Angkor, i el temps del visat s’acabava. Així doncs, entre abraçades i plorera, vaig anar cap a Otres a buscar l’autobús que em portaria fins a Siem Reap. Fins aviat Koh ta Kiev; tot i que et destrossin, espero que tothom que hagi tingut el plaer de conèixer-te et guardi una mica del teu esperit al seu cor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s