Malàisia, la gran oblidada

Després de massa hores de viatge agafant autobusos urbans i interurbans, avió i taxi, arribo a un nou país: Malàisia. Un país que molta gent oblida quan viatja al sudest asiàtic, que jo mateixa no incloïa en els meus plans inicials però que de moment s’està transformant en un lloc molt interessant. S’ha de dir, però, que en un primer moment vaig tenir els meus dubtes de com m’acolliria el país.
Malàisia és un país tropical, per tant el clima és diferent del que havia tingut abans a Tailàndia, especialment al nord. Molta molta humitat, xafogor, sensació d’estar cansada tot el dia, suor constant… Però veure tant verd, i un verd tant verd, enmig de tants ciment, ho compensa.

El primer contacte amb Kuala Lumpur va ser: wow! Edificis gegants, molt molt alts, trànsit caòtic, contaminació, soroll, molta gent i molt diferent, una mica “agobiant”. Per sort l’hostal estava a prop de Chinatown i la parada central d’autobusos, zona de “mochileros” per excel-lència. El primer dia només vaig sortir a sopar del cansament que portava a sobre, però el veure que hi havia taaaaaaantes opcions en un mateix mercat, van compensar l’esforç. De moment, crec que és un país on no pots avorrir el menjar, pots triar menjar xinès, indi i òbviament malai i altres opcions de fora del país.
L’endemà, amb les piles mig carregades, vaig començar a explorar la ciutat: passejar pel carrer ja és interessant en si (si aconsegueixes evadir-te per una estona del trànsit i el soroll) només per veure en un mateix carrer temples de religions totalment diferents, gent de la ciutat de tantes cultures diferents, restaurants i botigues de llocs molt diferents i en definitiva, coses molt diferents en una mateixa ciutat.
Tothom diu que hi ha poc a veure, i tot i que no crec que sigui així perquè segur que hi ha mil racons per explorar, la veritat és que el fet de visitar un lloc tant inmens sola em va agobiar una mica i només vaig aguantar dos dies a la gran capital tot i que volia visitar-la una mica més.

Vaig aprofitar per veure un dels parcs principals, amb la mesquita nacional on vaig haver de tapar-me de cap a peus, pujar a unes casetes de bambú amb vistes al llac mentre noies amb vels i xandall feien footing (o running per als més moderns, perdó), veure cèrvols en una zona minúscula vallada, galls i esquirols campant lliurement, orquídies i la flor nacional del país: l’hibisc, i altres coses que no em venen a la memòria. Al vespre vaig anar a veure a les dues grans, les Torres Petronas. Hi haurà a qui li agradin i a qui no, però el que és indiscutible és que són impressionants i monumentals. Et fan sentir com una petita formigueta al costat de dos grans gegants. I veure com es va fent de nit des dels peus de les torres, mentres observes la gent fent-se fotos de totes les maneres i posicions possibles, és un espectacle digne de ser analitzat per un antropòleg o sociòleg… Mentrestant, al meu costat seia una dona d’Indonèsia on em va explicar amb un somriure d’orella a orella que estava de vacances amb unes amigues i em va demanar una foto. Començo a preocupar-me per saber en quantes fotos amb desconeguts dec sortir. El sopar, a Chinatown, on em toca seure en una taula amb un senyor malai-xinès de Penang, on m’explica tot de coses i em pregunta encara més. Segueixen sorprenent-me aquestes converses tant esporàdiques i trivials que comparteixes amb algú que seu a la mateixa taula o al banc del costat.

Com (quasi) cada nit, toca fer les cervesetes de sociabilització a l’hostal. Decideixo que l’endemà marxaré a Taiping, una ciutat a mig camí entre Kuala Lumpur i Penang, necessito sortir d’aquest caos massa caòtic i sofocant. Abans, però, visita a les Batu Caves on hi ha galls i micos que agafen tot allò comestible susceptible de ser robat per tot arreu i un senyor que passa pel meu costat em saluda amb un “Welcome to Malaysia” “Thank you :)”.
Una de les millors coses de la ciutat és la facilitat de moure’s en transport públic (per fi!!!!), amb la particularitat de poder anar en vagons només per dones i on menjar xiclet està prohibit.
Una altra volta per veure Chinatown i els diferents llocs de culte, i cap al bus direcció al nord.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s