Fins aviat Tailàndia

Ja sóc a Malaysia truly Asia, com diuen aquí. Un nou país, noves experiències, nou xoc cultural. I deixo enrere Tailàndia, el país que m’ha donat la benvinguda al Sudest Asiàtic amb els braços més que oberts. Tailàndia, el país dels somriures on a vegades costa trobar-ne de sincers. Tailàndia, el país turístic per excel-lència on encara queden regions per descobrir. El regne de Siam. El país que barreja platges, muntanyes, camps d’arròs, arbres fruiters, ruïnes impressionants, temples moderns, fred, calor i humitat. El país on la gent no camina, perquè deuen néixer amb una moto entre les cames i on veure tres, quatre i fins a cinc persones muntades no és estrany, sense casc a ser possible. On hi ha un trànsit caòtic però a la vegada amb flow, on ningú toca el clàxon excepte els conductors de bus quan passen per davant de petits temples en les carreteres secundàries. El país on he començat a odiar els gossos més que a les “cucaraches”. On només mengen amb palillos les sopes de fideus, on no fan servir ganivets a la taula i on es comparteix el menjar entre tots els comensals. On la cervesa es beu amb gel i hi ha un 7eleven a cada cantonada. El país del pad thai, l’sticky rice i la papaya salad, entre mil altres plats boníssims, a ser possible amb thai basil (amor pur). El país que allarga totes les paraules al final, sovint amb un kaaaaaaa o kaaaaaap interminable, i on intentar llegir alguna cosa ha estat missió impossible. On el crit i la pregunta per excel-lència a les grans ciutats són el “massaaaaaage” i “Tuktuk? Tuktuk?”

Tailàndia, el país on pots veure dones en una obra i en tallers mecànics. El país dels lady boys, però no dels boy ladies (almenys no n’he vist). El país on sortint de les grans capitals, els tirants i els shorts no són ben vistos, on ningú es roça tot i estar tot ple de gent. On les iaies es preocupen per si tens una jaqueteta per no passar fred al bus. On la gent et desitja bona sort quan s’acomiada. On la gent et para per fer-se selfies amb tu i on més entrevistes m’han fet pel carrer. On la gent es fa selfies amb la mascareta posada. El país dels night markets immensos, el país on venen cotxes dins els centres comercials, on venen animals vius, de companyia o d’aliment. On sembla que tot sigui un caos però hi ha un lloc per a cada cosa i cada cosa està al seu lloc. On els trens sempre van tard (en això ens assemblem!). On la gent adora el difunt rei, al qual no es pot criticar per llei. On ara el negre i el groc són els colors per excel-lència als carrers. On els militars tenen el govern. On hi ha camps de refugiats. On hi ha cases de fusta i gratacels.

Tailàndia, un país de contrastos, al que ja tinc ganes de tornar. ขอบคุณ ค่ะ.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s