Let’s go! – Bangkok I

15 de gener 2017. Després de mil comiats, petons, abraçades i millors desitjos, arriba el dia! Camí cap a l’aeroport d’El Prat. Unes llagrimetes de rigor i un nus a l’estómac i a embarcar! El vol el vaig contractar amb Norwegian Airlines i faig escala a Copenhague. El segon tram l’opera la companyia Privilege.

Després de 16 hores de viatge, 11 de les quals en un avió força vell i al costat d’un senyor que era el seu primer vol i estava cagat, arribo a l’aeroport de Bangkok i la seva fantàstica cua de control de passaports. Res de “visa on arrival”! Agafo l’Sky Train fins a l’última parada, que et deixa en una zona força central i, en el meu cas, al costat de l’hostal. No té pèrdua.

Un cop arribo a l’estació de Phaya Thai ja noto la xafogor i la calor agobiant combinades amb la contaminació de Bangkok. Camino uns deu minuts fins arribar a l’hostal i el trànsit em sembla bestial (i encara no he vist res!). Pregunto a un punt d’informació oficial i m’indiquen com arribar a l’hostel.

La primera nit he decidit passar-la a prop de l’estació de Ratchattewi, al Bed Station Hostel. És una zona més allunyada dels monuments principals però agreixo infinitament haver arribat aquí i no a Khao San. La zona és tranquil-la, plena de gent que va i ve, amb algunes paradetes per menjar al carrer i amb fàcil accés a taxis, tuk tuks i l’sky train. L’hostal és genial, un pèl car en comparació amb altres però agraeixo les comoditats que té (450 baht la nit).

Mentre espero l’habitació esmorzo (me l’inclouen també el primer dia!) i vaig a donar una volta. Vaig caminant fins a l’estació principal per comprar el bitllet cap a Phitsanulok al cap de tres dies per fer el Workaway. De camí a l’estació em perdo per un munt de carrers plens de cotxes i motos velles, de canals amb cases quasi penjants, de nens i grans intentant combatre la calor amagant-se a l’ombra, passo per un parking de tuktuks, veig algun petit temple, veig munts de brutícia, veig una processó, noto un sol que crema, em creuo amb gent vestida de negre o amb llaços de dol, amb gent treballant i gent que mira com els altres treballen, amb unes obres i un cartell (en anglès també) amb l’objectiu de número de víctimes per accidents laboral – ja l’han sobrepassat.

Finalment arribo a l’estació, sembla una versió de l’estació de França de Barcelona. Compro el bitllet sense problemes i vaig a dinar al restaurant de l’estació. Per 30baht pots menjar un arròs o fideus amb un “topping”. Si pagues més, t’afegeixen més coses i hi ha altres plats que no sé què són.

Segueixo caminant cap a Chinatown. Passejo per alguns carrers amb moltes botigues a l’engròs, sobretot de claus i coses de ferreteria. Hi ha gent soldant, gent tallant, gent que no fa res, restaurants plens i restaurants buits. Hi ha un temple bastant gran però no sé quin és ni porto roba adient per entrar. Veig la porta xinesa. Hi ha moltes casetes baixes de fusta, moltes negres o cremades o contaminades, però amb unes formes molt bonique. No veig el mercat ni el carrer principal perquè ja estic massa cansada i agafo el meu primer tuk tuk! Em quedo pràcticament adormida de la son que tinc, arribo a l’hostal i descanso. Només surto per sopar, uns fideus boníssims amb verdures i farcellets de carn a una paradeta del carrer al darrere de l’hostal (50THB). En un moment em monten la cadira de plàstic i una tauleta amb els condiments per posat als fideus.

Torno a l’hostal i dormo com si no hi hagués demà…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s