Oldie and sleepy Savannakhet

Arribar a Savannakhet va ser una mena d’alleujament mental després de la “mala experiència” de Thakhek.
Savannakhet és una petita ciutat del sud de Laos, a la vora del Mekong, d’estil colonial, mig adormida on respira un ambient tranquil, sense gran cosa a fer, però agradable per fer-hi una parada.
I què vaig fer allà? Podria dir que res. Passejar pels carrers on la gent et mira, et somriu i et saluda. Sense pràcticament paraules et donen una agradable benvinguda i sembla que et diguin “estem contents de veure’t!”. La gent intenta preguntar-te on vas, “necessites ajuda? Saps el camí?” Tampoc hi ha gaire pèrdua en aquests carrers.
La primera nit va caure una tempesta monumental quan anava de camí al “night market”, així que vaig acabar avortant la missió i em vaig quedar a un restaurant japonès esperant que afluixés la pluja. Era la única clienta, així que el cambrer va seure a la taula del costat i em va regalar una bona companyia durant el sopar fins que va començar a sortir fum del quadre elèctric i es va sembrar el pànic. Per sort, aquí es va acabar la història.
El temps no acompanyava massa, però aquells núvols i el plugim li donaven un aire especial a aquella ciutat adormida. El centre històric em recordava, en certa manera, a Georgetown, a Malàisia. L’antic cinema, ara ja tancat, encara conservava els pòsters de les últimes pel.lícules que van projectar. L’església catòlica, tant tètrica com acostumen a ser-ho a tot arreu. Algun bar hipster-moderno apareixia en alguna cantonada. I unes senyores que des de dins d’una casa es feien la manicura i em cridaven perquè m’hi unís. Vaig pensar que tampoc tenia res millor a fer, així que vaig decidir posar mans i peus a l’obra pel mòdic preu d’1€ al canvi.
Seient a una terrassa d’un bar per veure la vida passar, vaig adonar-me de la modernitat d’alguns dels joves al costat de la tradicionalitat d’alguns altres. Hi havia grans contrastos entre grups. M’agradaria saber si tenien sang del mateix origen. Però tots seguien desprenent aquella tranquil.litat que caracteritza tant Savannakhet com Laos en general.
Al vespre, la ciutat es transforma. El night market s’omple de gent, tot i que l’oferta gastronòmica no era gaire temptadora per mi, les botigues dels carrers principals encenen les llums cridaneres i tothom surt a comprar i passejar. De cop, la ciutat sembla que tingui ambient, que bulli i revisqui. Fins i tot em creuo amb algun occidental! Una ciutat de nit i una altra de dia.

I, així de relaxat i breu, va ser el meu breu pas per Savannakhet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s