Enyorant el vermut de camí a Pakse

El viatge de Savannakhet a Pakse va ser en dissabte, i això es notava en l’ambient de l’autobús. Molt trànsit de gent pujant i baixant a cada parada i de venedores ambulants amb cuixes de pollastre rostides que quasi te les embotien a la boca. Feia un sol radiant, després de molta pluja, i la carretera per on passàvem em feia venir ganes d’agafar una bici i recórre-la sense presses. En aquell viatge vaig sentir molta nostàlgia, de ser a casa en cap de setmana, amb bon temps i anar a fer el vermut, en una terrasseta. Amb unes olives, braves i croquetes. I bona companyia, la de sempre. Però estava en un autobús camí a Pakse, així que el pla del vermut hauria de deixar-lo per més endavant…

Vaig arribar pensant que em trobaria amb una ciutat semblant a Savannakhet, però no! Error! Allò no tenia res a veure!
Pakse és un punt de parada de molts turistes que venen de Cambodja i segueixen cap al nord o al revés, o que creuen cap a Tailàndia, així que l’oferta d’allotjament i restaurants occidentals és notable a tot arreu.
Just baixar de l’autobús va començar la pluja i, tot i ser una mica molesta, em vaig alegrar perquè em va fer passar el sentiment de nostàlgia i les ganes d’anar a fer el vermut.

Quan la pluja va afluixar una mica, vaig anar a donar una volta a veure què trobava per allà. A l’apartar-me una mica de la zona de bars i restaurants, es respirava, de nou, un ambient de ciutat calmada, amb nens i no tant nens jugant als patis de les escoles tot i estar tancades per ser diumenge o als jardins de les esglésies. Gent caminant pel costat del riu, pel passeig més lleig de totes les ciutats de la ruta del Mekong (per mi, clar), un mercat que s’ha quedat a mitges de ser un centre comercial, i un altre de productes frescos on compro uns rambutans molt dolços. Adolescents que van als bars a beure llet o batuts amb gelatines, que tot i que soni molt estrany, està molt bo! Aquí deuen ser menys “malotes” i, tot i que alguns fumen i competeixen per veure qui fa més soroll amb la moto, segueixen bevent cacaolat laosià.

Al vespre sopo amb una noia d’Estats Units que dorm al mateix hostal que jo i em prometo a mi mateixa que, per molt lleig que soni, aprendré a fer una tria amb molta cura de gent d’EEUU. Quin suplici…! Per sort em creuo amb una parella que vaig conèixer a Nola i em deixen fer una pausa d’aquella noia que està cansada d’estar allà, després de portar 4 setmanes en cinc països diferents i que vol tornar a casa. Doncs torna i fes un favor a la resta de gent amb la que deixaràs de lamentar-te…

Em queden pocs dies de visat i no vull deixar passar Champassak, així que sacrifico passar un dia explorant els voltants de la ciutat, amb algunes cascades i miradors, per seguir cap a aquell poblet del que en tinc moltes ganes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s