Sam Neua i les coves de Vieng Xai

Acomiadar-me de Muong Ngoi no va ser només dir adéu a un poblet amb un ambient estrany, entre agradable i hostil, sinó també a la Rachel. Gran companya de viatge a la que espero tornar a trobar algun dia en algun racó de món. Després de meditar-ho força, vaig decidir seguir cap a l’est, tornant a la frontera amb Vietnam (una ruta força estúpida però mira, coses dels viatges no planificats…), concretament a Sam Neua per veure una ciutat que van construir dins de coves durant la “Guerra secreta” de Laos (Vieng Xai).
Vaig haver de tornar a Nong Khiaw i la cosa semblava que prometria quan tothom anava cap a qualsevol direcció menys aquella i ningú coneixia el nom de la ciutat. Ni tan sols era segur que hi hagués un autobús ja que havien de trucar i preguntar si passaria per allà. Afortunadament la minivan va venir a recollir-me i, dotze hores de viatge per carreteres de corbes en estats lamentables, vaig arribar a Sam Neua.

La guesthouse era familiar, estava neta i bé de preu, just al centre de la ciutat, i amb una senyora que, tot i no parlar anglès cada vespre em regalava plàtans o panotxes. Sam Neua és la capital menys visitada del país en la segona província més pobra, però les cases que es veien no semblaven dir el mateix. Més endavant vaig descobrir que la majoria de famílies han tornat de treballar a Vientiane o Luang Prabang per fer calaix i tornar a instal.lar-se amb comoditats a Sam Neua.

El primer dia el vaig dedicar a visitar la ciutat i intentar comprar una samarreta negra, llisa, sense dibuixos, marques o frases sense sentit. Després de recórrer tota la ciutat, el mercat on em miràvem com si fos un alien, els mercats i botigues més allunyats i d’aprendre com es diu negre en laosià, vaig seguir sense trobar una samarreta negra, llisa, tot i que els vendors no entenien per què no volia comprar-la si només hi havia un dibuix de la Minnie o frases de l’estil “I love you” (Marien, hauríeu de considerar expandir ACG a Laos!).

La ciutat en sí és força lletja pel meu gust, no té gaire encant si parlem d’edificis, però la gent és amable, et somriu, algunes noies van tatuades (sí, és sorprenent a Laos) i fins i tot et conviden a prendre algo a casa seva només per xerrar una estona en anglès. Té un gran parc ple d’estàtues de parelles representant diferents minories ètniques, un monument sagrat horrorós, com una mole de ciment i un mercat d’allò més autèntic. Poc més.
A l’hora de sopar vaig anar a un restaurant al costat de la guesthouse, on devien haver tots els occidentals de la ciutat, és dir tres persones i jo.

L’endemà vaig decidir anar a veure les coves de Vieng Xai, la raó per la que havia anat fins allà. No semblava fàcil arribar, la informació era confosa i a cada lloc els horaris eren diferents. Finalment a l’estació d’autobusos em van aclarar que anar fins allà era fàcil, amb un autobús al dia, però tornar era complicat i totalment desquadrat en el temps de les visites. Tot i així vaig pensar que a males podria fer autostop o fer nit a l’altre poble. Quan vaig pujar a l’autobús tothom va aixecar els seus caps per veure qui era aquella falang i si m’havia perdut. Intuïa que no seria una gran atracció turística. Una hora de viatge més tard, em van deixar a l’intersecció on havia de caminar una bona estona més fins a l’entrada de les coves. El cas és que vaig arribar sobre les 10 del matí i les visites només són a les 9h i a les 13h, o cal pagar una bona quantitat extra. Vaig decidir esperar fins a les 13h però llavors no sabia si tindria temps d’agafar l’autobús que venia de Vietnam a les 16h… Mentres esperava, va arribar un tuktuk amb una família hongaresa-finlandesa que viuen a Laos i em van oferir tornar amb ells fins a Sam Neua. Un cop més, els “problemes” es van solucionar sols.

La visita a la cova va ser molt interessant, tot i que una mica desorganitzada i, pel preu que es paga, podria estar tot molt més ben muntat. En aquestes coves es van refugiar alguns dels grans líders comunistes durant la “guerra secreta” en la qual Estats Units va bombardejar gran part de Laos a la vegada que bombardejaven Vietnam. La gent de Laos, 3.000.000 d’habitants i la majoria camperols, no entenia res. Per què de cop els bombardejaven i van matar milers i milers de persones? Simplement per estar a la frontera amb Vietnam en el Ho Chi Minh trail. Refugiats en aquelles coves, van crear tot una ciutat amb diferents sales, habitacions, hospital, escola i allà va ser on es va fundar el partit Lao People Revolutionary Party. També hi havia un gran teatre i es notava una gran diferència entre les estances on hi havia els alts comandants i on hi havia els soldats. En les primeres s’havia dinamitat gran part de la cova per anar fent diferents petites habitacions, construit parets i, per ser una cova, estava prou bé. En les zones dels militars simplement hi havia la cova natural. Sense més molèsties.
Caminar pels senders marcats al voltant de la cova és segur, però encara queden moltes bombes per explotar a tots els terrenys dels voltants i la gent té por de cultivar la terra o expandir les plantacions. Tot i que poc a poc es van netejant les zones forestals, encara queda molt per fer a les zones agrícoles. Hi ha uns arbres que fan una fruita molt semblant en tamany i color a les bombies (petites bombes clúster) i sovint els nens es confonen i podeu imaginar com acaba la història…
Els camins entre les coves estan coberts d’unes flors d’un vermell molt especial, en honor a les víctimes dels bombardejos. Aquesta flor (red indigo) també l’utilitzen per una sopa de pollastre especial que mengen les dones embarassades.

Vaig acabar la visita trobant-me de nou amb la família, i anant a una cascada que, tot i que no era ben bé el que esperàvem perquè el salt d’aigua estava força lluny d’on es podia accedir, les nenes van estar contentes de remullar els peus. Em van convidar a sopar amb ells i un amic seu indonesi que viu a Sam Neua treballant per les Nacions Unides, amb els camperols que han hagut de deixar de cultivar opi i ara han de buscar cultius alternatius, majoritàriament cafè.

Va ser un bon vespre per acomiadar-me de Sam Neua, una ciutat que, tot i no tenir res especial, crec que val la pena visitar per veure un Laos molt diferent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s