Luang Prabang

Fer autostop fins a Luang Prabang, la ciutat de Laos que a tothom enamora, va ser fàcil i molt divertit. Primerament, pel cartell que ens va fer la Mosquito, una de les noies de la família, en el qual va dibuixar un porquet molt simpàtic! Com que fer autostop des de la casa era missió impossible, ens van acompanyar fins a la intersecció de la carretera principal i allà no vam trigar en trobar un cotxe d’allò més luxós xinès que ens va recollir i ens va deixar a mig camí, regalant-nos unes aigüetes i tot. El segon tram el vam fer al darrere d’una camioneta plena de verdures. Tot i que al principi ens demanaven diners, amb els nostres alts coneixements de laosià els hi vam dir: “Bo mi ngung” i van entendre correctament que no volíem pagar així que ens van portar fins a Luang Prabang sense problema i sense gastar un cèntim. Després de fer-nos amigues d’uns nois que anaven en un camió darrere nostre, saludar a pràcticament cada persona que vèiem i veure el paisatge que anàvem deixant enrere, vam arribar a la ciutat.

La rebuda va ser una mica pesada, on se’ns va enganxar un senyor espanyol cascarrabies i mig pirat i ens vam creuar amb el propietari d’un hostal mig borratxo i molt maleducat que no parava d’insistir-nos en que no anéssim a l’hostal on volíem anar. Finalment els vam perdre de vista i, després d’instal.lar-nos, vam anar a passejar una mica pel night market. Era una versió molt més turística que el de Vientiane, però hi havia algunes paradetes amb artesanies molt maques i temptadores; però m’hi vaig poder resisitir! Aquella nit vam sopar al buffet del night market, quina cosa més horrible!! No entenem si vam tenir mala sort o realment allò no valia res, però no li vam trobar cap mena de gràcia. En canvi, unes paradetes abans, tenen menjar molt més local, barat i boníssim, especialment les sopes al gust.

L’endemà vam creuar a l’altra banda del riu, una zona totalment oposada a la ciutat en sí. És completament rural i sense gaire gent, amb algunes botiguetes de queviures i algun temple de tant en tant. I arbres, molts arbres. Al cap de poca estona de caminar, vam sentir música d’uns altaveus. Alguna festa a prop? No ens ho podíem perdre com a bones curioses del folklore laosià! Després d’uns segons plantades a dalt del camí xafardejant tot aquell sarau, esperant dissimuladament a veure si algú ens veia i ens convidava, va aparèixer un senyor que ens va fer el gest de baixar i unir-nos a la festa. Què poc ens costa autoconvidar-nos a les celebracions populars! Era una festa de naixement, però aquí no jugaven a cartes. Només bevien i menjaven i, a nosaltres, no ens va faltar ni un minut cervesa fresca amb gel i un bon plat de menjar. Tothom volia ballar amb nosaltres i, al cap d’una estona ja cansades i satisfetes d’haver tornat a estar “convidades” a alguna festa, vam fer una donació i ben agraïdes, vam seguir amb la nostra excursió. No és que hi hagués gaire cosa interessant per veure a peu, les vistes, algun temple i poc més, però si es va en bicicleta es pot fer una bona ruta per passar el dia.

Al dia següent vam anar a fer l’excursió per excel.lència de LP, la cascada Kuang Si. Ens va ploure tot el dia, però això no ens va impedir que lloguéssim una moto i anéssim a veure aquesta espectacular cascada. A l’entrada, hi ha un centre de protecció/recuperació d’óssos, alguns rescatats de gàbies on els tenien tancats per extreure’ls líquid biliar, molt apreciat en la medicina tradicional xinesa. Tot i que fa peneta veure’ls allà, més peneta fa saber on estaven alguns abans i la quantitat que encara estan engabiats.
Al cap de poca estona de caminar, apreixen les primeres piscines de la cascada, d’un color blau turquesa molt intens i especial. Aquest color de l’aigua es deu a les pedres calcàries que formen la cascada. Tot i la pluja, vam decidir pujar fins a dalt de tot, on neix la cascada i, malgrat que les vistes no són massa espectaculars (entre vegetació i boira, poc es podia veure) i el camí ple de fang, ens va agradar veure com d’un petit riu en neix una cascada tant espectacular. A la baixada vam banyar-nos, però ràpid vam sortir, l’aigua estava congelada, la pluja no ajudava, i hi havia molts peixos (o animals no identificats) que no paraven de mossegar.

De tornada, vam anar a donar voltes per la ciutat amb la moto i vam anar a un temple des d’on es pot veure tota la ciutat, a prop de l’aeroport. Al vespre, em vaig retrobar amb el Jules, un dels nois que va fer el voluntariat a l’escola d’anglès i va ser molt emotiu! Per celebrar el retrobament, vam anar a sopar i fer unes cerveses al costat del riu on, al cap d’una estona, va aparèixer un senyor tailàndes que no va parar de convidar-nos a beure perquè tenia ganes de parlar amb algú. Ens va fer una mica de peneta, però va acabar sent un vespre molt entretingut!

Després del nostre pas per Luang Prabang, una mica saturades de la ciutat, vam tornar a fer autostop, aquest cop en direcció a Nong Khiaw.

Pd: el mòbil em va tornar a fallar i les fotos més espectaculars de la cascada, estan perdudes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s