Bye bye Vietnam!

Vietnam. Aquell país que a molta gent enamora, que a molta gent li encanta el seu menjar, els seus paisatges, viatjar-hi… No puc dir el mateix. No puc dir que no m’hagi agradat, però tampoc m’ha apassionat. Per mi ha estat un país de ni fu ni fa (o de ni phò ni pha…). No sé si vam intentar abarcar massa en massa poc, no sé si la gent és més dura i somriu menys, o potser és que no m’hi he sentit del tot acollida, que no he abraçat a cap vietnamita, que ja tenen massa gent i massa turistes, o que simplement no hi he connectat. El millor, ha estat viatjar-hi acompanyada d’algú tan proper. I sé que tenen bon menjar i variat, que hi ha hagut gent maca pel camí, que els paisatges són molt diferents i espectaculars de punta a punta del país, que tenen molta cultura i història, però no puc dir que m’hagi transmès alguna cosa especial. No he entès el país i m’hagués agradat conèixer més d’aquesta terra on onegen banderes de la falç i el martell per tot arreu al costat de negocis d’allò més capitalistes, on expropien les terres a pagesos per construir grans edificis i on he tornat a sentir el so d’un campanar.

Potser hauré de donar-li una segona oportunitat intentant descobrir racons més amagats. Potser hauré de dedicar-li més temps. No ho sé. Però m’agradaria saber què és allò que troba la gent que diu que és el seu país preferit del sudest asiàtic. Tot i que ja se sap que cada viatge i experiència és diferent.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s