Siem Reap i els temples d’Angkor

Havia començat a escriure sobre Vietnam deixant una de les parades de Cambodja! Així que aquí va:

Després d’infinites hores a l’autobús nocturn que em va portar des de Sihanoukville fins a Siem Reap, i amb molta nostàlgia a sobre, vaig arribar a la gran parada que ningú passa per alt quan visita Cambodja: els temples d’Angkor. I sincerament, no va ser el meu lloc preferit del país ni de lluny. Potser per les altes expectatives, potser per la calor, potser per la gent, potser per l’hostal, potser perquè venia de Koh ta Kiev, potser, potser, potser… El cas és que necessitaria tornar als temples per apreciar-los com quasi tothom que en diu meravelles.

L’hostal on vaig estar es diu Pension Lodge i me’l va recomanar un dels nois que vaig conèixer a l’illa. Gran error de lloc per mi, principalment pel personal i l’ambient, però a vegades això és tant subjectiu… El meu únic objectiu d’anar a Siem Reap era veure els temples i, després de posar en una balança les diferents opcions, vaig optar per anar en tuktuk perquè no em veia en cor d’anar sola tot el dia en moto i feia massa calor per anar en bicicleta. Meeeec! Error número 2.

La ciutat de Siem Reap en si tampoc em va apassionar, potser perquè no li vaig donar massa oportunitats i feia una calor espantosa per passejar i perdre’s. El millor va ser l’amok que vaig menjar al Star Rise restaurant. A la nit se’ns va acudir anar a prendre algo al “pub street”. Un dels llocs més horrorosos que he trepitjat en aquests mesos, però amb el nom ja ho diu tot…

L’endemà, havia acordat amb la recepció de l’hostal que el tuktuk m’esperaria sobre les 8 per anar als temples i que eren 15$ pel tour, perquè no tenia ganes de veure la sortida del sol amb 50.000 persones més i perdre l’encant màgic que per mi tenen les sortides i postes de sol solitàries. Em van canviar el conductor tres vegades i finalment vaig marxar amb un senyor que parlava més o menys anglès i SEMBLAVA força entranyable. De moment tot pintava bé, però a l’arribar a l’entrada del temple i haver pagat el 37$ de l’entrada d’un dia (!!!), el senyor conductor em va dir que per 15$ només em feia el tour curt, el qual passava per només tres temples, que si volia el llarg eren 20$ i que havent pagat l’entrada de 37$, més valia amortitzar-la… Després de dir-li que això m’ho hauria d’haver dit a l’hostal bastant emprenyada, vaig decidir optar pel tour llarg perquè no tenia cap sentit veure només tres temples. Li vaig demanar si podia fer el tour en sentit invers i començar pels temples menys espectaculars i acabar amb els més impressionants… Tampoc em va fer cas i no tenia ganes de discutir més amb algú a qui havia d’aguantar tot el dia.

S’ha de dir que els tres temples més espectaculars, Angkor Wat, Angkor Thom i Ta Phrom són realment ESPECTACULARS, EN MAJÚSCULES! Imaginar com devia ser quan aquests temples estaven plens de vida i com pot ser que quedessin en l’oblit durant segles. Hi ha moments on realment no sabia on mirar perquè era tot súmmament impressionant. Però, lamentablement, al cap d’unes hores de veure temples i suar com un pollastre a l’ast, vaig començar a cansar-me de veure més i més temples. I d’haver pagat preus desorbitats per dinar allà (5$ per uns fried noodles?!). De que tothom fos simpàtic però insistent fins que deies que no els hi compraries res 200 vegades amb un somriure i amablement però tot i així, quasi t’insultaven. I d’estar amb un conductor de tuktuk que m’explicava les seves penes amb la seva ex-nòvia repetint la mateixa història deu mil vegades… I potser el fet d’estar sola i no compartir amb ningú la bellesa del lloc o amb algú que m’expliqués la història de tot allò, també va influir en la meva baixada d’emoció. Crec que ha estat un dels pocs moments del viatge on realment m’ha sabut greu no estar compartint l’experiència amb algú.

Finalment, després de tot un llarg dia de visita, vaig demanar siusplau de marxar, esgotada, cap a l’hostal. Però ell només insistia en que anés a veure la seva “village” per demostrar realment la pobresa de la seva família, que ell havia estat monjo i havia decidit deixar-ho, i un altre cop amb la història de la ex-nòvia. Sincerament, la meva paciència començava a estar al límit perquè la seva mirada cada cop era més tèrbola i sentia que allò no acabaria bé. Quan em va deixar a la porta de l’hostal, vaig sentir un gran alleujament fins que em van dir que el bitllet que tenia per pagar no el volien perquè era massa antic… Em van portar en moto a canviar-lo i quasi tenim un accident, però finalment vaig pagar i vaig decidir no sortir de l’hostal desitjant que arribés l’endemà per tornar a la meva estimada Phnom Penh i tornar a veure la Carola i el Pablo.

No sé si mai tornaré a Angkor però espero que, si mai hi torno, l’experiència sigui totalment diferent i pugui dir que és un lloc realment màgic i especial.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s