Dalat, la ciutat de la Yoli

Vam arribar a Dalat molt d’hora al matí i després de la calor de Saigon, el “fred” de Dalat va ser una gran benviguda. Tot i estar mortes de son després de passar la nit a l’autobús, va ser interessant arribar tant d’hora a la ciutat i veure com es depertava el petit mercat i els cafès poc a poc s’anaven omplint d’homes. I sí, dic homes perquè les dones només estan darrere la barra però cap prenent cafè.

Vam allotjar-nos al dormitori de la King Kong guesthouse, tot net i nou, però el millor d’haver escollit aquell lloc va ser el sopar de família que vam menjar una de les nits. Quina delícia per només 50.000 dongs! Crec que el situaria en les primeres posicions del rànking de menjars a Vietnam. Sopa amb carbassa, susu saltejat (un vegetal típic de Vietnam), tofu farcit de carn i salsa de tomàquet, sopa amb pilotetes, arròs i més carn. Tot boníssim!!

La ciutat de Dalat no ens va semblar res de l’altre món però és un lloc agradable per fer una parada d’un parell de dies. Tot i ser força turística, també té molts carrers plens de comerços per la gent local i el mercat és enorme. Vam acabar marejades i tot!

Un dels dies vam llogar una moto per anar a veure els voltants de la ciutat, que són el que realment val la pena, tot i que vam haver de fer tria del que volíem veure. Primera parada: cascada Pongour, no sense abans parar a fer un cafè a un bar de la carretera on érem l’atracció de tots els nens de l’escola del costat que ens miraven i saludaven com si ens haguéssim perdut.

Per arribar a la cascada, vam haver de pagar entrada i parking i caminar una miqueta, no fos cas que se’ns quedés el cul quadrat! Però realment va valer la pena. La cascada és d’allò més xula amb diferents nivells per on va caient l’aigua i, tot i que no pots banyar-te (o sí, però allà cadascú amb les conseqüències d’aquella aigua mig estancada…), pots fer-te un massatge totalment natural seient sota alguna de les pedres i deixant que l’aigua caigui sobre l’esquena. Jo crec que ens hi haguéssim quedat eternament…
Per casualitats de viatgers, la Bàrbara va coincidir amb un noi que havia conegut a Cat Ba i va unir-se a nosaltres per passar el dia.
Vam aprofitar que teníem la moto per anar a la Pagoda Linh Phuoc, on de camí ens va agafar una bona dosi de pluja que vam aprofitar per provar el mètode “chubasquero” vietnamita. El conductor treu el cap i es posa la caputxa i la persona de darrere s’amaga sense veure res. Tot una experiència això d’anar en moto i no veure el paisatge… La pagoda és força peculiar. Moltes decoracions estan fetes amb ampolles de cervesa reciclades, hi ha una figura gegant feta de flors i una campana (no sé el nom concret) on la gent hi enganxa desitjos. Una mica de tot vaja!

Però el més xocant per dir-ho d’alguna manera, va ser la Yoli (amb perdó i respecte cap a totes les Yolis). La primera tarda d’estar passejant per la ciutat vam decidir que ens mereixíem un vinet, ja que un dels productes estrelles de la zona és el vi. Així que vam decidir seure en una terrassa on hi havia bastantes paradetes de menjar amb les seves respectives taules i cadires. Mentre anàvem parlant sobre què ens estava semblant Vietnam entre d’altres coses i lo molt sorollosos que eren, en una taula del costat amb nois i noies vietnamites va començar a sentir-se un to de veu més elevat. Fent broma de que potser estaven explicant acudits cridant (no m’estranyaria d’aquesta gent…), de cop la cosa es va començar a posar més tensa i dits assenyaladors van començar a aixecar-se a la vegada que els seus culs de les cadires. Crits inintel.ligibles per nosaltres però, a jutjar pel riure d’una senyora gran que seia a la taula del darrere mentre fumava un cigarret (cosa estranya essent dona) devia ser una baralla “interessant”. En un moment van arribar a les mans i ja no era tant graciós quan una de les noies va acabar al terra mentre la batejada Yoli, l’agafava del monyo. Quan la parella atacada va decidir marxar, tota una processó encapçalada per la Yoli els va començar a seguir carrer avall fins que ja els vam perdre de vista. Mitja hora més tard va arribar la policia (veig que són igual de ràpids que a casa…) però allà ja no quedava rastre ni de la Yoli ni de ningú, excepte un dels nois involucrats que poc cas li devien fer perquè ràpid van marxar. En fi, que després de la “bona onda” que havia respirat a tot arreu, allò va ser un gran xoc només arribar a Vietnam i crec que Dalat passarà a ser la ciutat de la Yoli enlloc de la del vi, les cascades o el llac, en el nostre record.

IMG-20170512-WA0001

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s