Good morning Vietnam! (HCMC)

I finalment, va arribar el moment de marxar de Cambodja. Em feia molta peneta dir a reveure al país però a Vietnam m’esperava la Bàrbara!! Després de quasi 4 mesos sense veure’ns, ens retrobàvem a l’altra punta del món!! Exactament, a la Conxinxina. On millor que allà per quedar?
Em va tocar creuar la primera frontera terrestre però va ser d’allò més fàcil i sense cap estafa perquè tothom ja portava el visat d’avançat. Així que el trajecte Phnom Penh – Ho Chi Minh City (HCMC – antiga Saigón) va ser llarguet però fàcil.

A mitja tarda vaig arribar a la moderna HCMC i vaig anar a trobar-me a l’hostal amb la Barbis! Quins nervis!! I què maco el retrobament! Tot i que vaig tenir la sensació que feia una setmana que no ens vèiem enlloc de mesos.

La visita a HCMC va ser curta perquè teníem ganes d’anar enfilant cap al nord, però haig de dir que la ciutat em va agradar. Atenció Barbis: no dic que m’agradi més que Hanoi!! Només que la vaig trobar agradable per ser una ciutat asiàtica. Tot i que hi ha moltíssimes, moltíssimes motos i van tant ràpid que sembla que totes t’hagin d’atropellar a l’intentar creuar el carrer, hi ha voreres i gent caminant, és una ciutat còmoda i moderna, amb algun parc, amb diferències depenent de la zona per on caminis i autobús urbà! Vam aprofitar per veure el museu de la guerra del Vietnam, menjar un dels millors esmorzars del viatge en el lloc menys esperat (unes sardinetes de llauna amb ceba i tomàquet i pa, en una paradeta del carrer), veure passar la vida amb un cafè vietnamita a una zona sense occidentals i anar al cinema a veure un drama vietnamita amb una escena de por (per mi).

Al cap d’un parell de dies ja en vam tenir prou i vam decidir parar a Dalat, una zona de l’interior més envoltada de natura. Per anar fins allà vam anar en autobús nocturn, el primer que agafava a Vietnam quan encara no sabia que seria el transport més recorrent del nostre pas pel país. Els autobusos nocturns vietnamites són molt característics, perquè no només semblen busos amb llits-càpsula on no pots acabar ni de seure ni d’estirar-te i sovint sense cinturó perquè alguna de les parts està destrossada, sinó també per les llumetes blaves, vermelles i verdes que tenen la mania de posar a les finestres i, a vegades, no apagar durant la nit. Però bé, vam sobreviure i vam arribar a Dalat sanes i estàlvies. Més info al següent post!

Per cert, el meu estimat mòbil va decidir borrar unes quantes fotos, així que sentint-ho molt, podeu buscar al google “HCMC” o “Saigon” i anar a l’apartat ‘Imatges’ per fer-vos una idea de la ciutat 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s