Kampong cham – Bamboo bridge i jocs populars

L’any nou s’acostava i això es notava en l’ambient. Tothom ens començava a advertir que havíem de decidir i reservar on volíem passar l’esdeveniment de l’any perquè el país es paralitza. I a mi no m’està agradant planejar així que l’estrés començava a apoderar-se de mi… Tenia ganes de visitar Kampong Cham perquè quedava relativament a prop de Mondulkiri i és un poblet petit, ideal per fer una parada i decidir si seguir cap a la costa o cap a la bogeria de Siem Reap durant l’any nou.

Així doncs, vam reservar a la Mekong Crossing Guesthouse per avançat per anar sobre segur en aquelles dates tan especials. La tornada de Mondulkiri va ser tota una odissea. No els faltava raó quan deien que el país es revolucionava per aquelles dates. El viatge en autobús va ser d’allò més surrealista a nivells d’espai. Quan crèiem que ja no hi cabia ningú més, acabaven fent lloc per encabir algú que recollíem del mig de la carretera amb 25000 bosses i maletes, i així fins que l’autobús semblava un tetris amb gent asseguda sobre l’altra.

Finalment vam arribar a Kampong Cham i vam començar a caminar cap a la guesthouse sota un sol infernal. Però quan arribem… Oh! Sorpresa!! La guesthouse estava tancada. Sí, sí, amb la reixa tancada i tot (el meu somni de pensar que un hotel es podria tancar per vacances, a Cambodja és possible!! Sí, d’acord, els hotels de temporada també ho fan, però vaig trobar molt especial que tanquessin per cap d’any. Si en són de considerats…). Així doncs vam anar a buscar un altre lloc on passar la nit i per sort dues portes més enllà vam trobar la Moon River Guesthouse. L’habitació tot i ser senzilla estava impecable i el personal molt agradable. Això sí, ens van informar que al cap de dos dies també tancaven per l’any nou… Havíem de posar-nos les piles i jo començar a decidir cap a on seguir.

La primera tarda no vam visitar gran cosa del poble, simplement vam donar una volta pel costat del riu, molt de l’estil Kratie, i vam anar a sopar al night market perquè tot i buscar llocs que ens havien recomanat la Carola i el Pablo de quan havien viscut allà, molts estaven tancats. De passada vam veure el “gran” parc d’atraccions (estil fireta) i la pista de patinatge on més d’un nen es tornava boig al veure’ns i, a l’intentar fer les seves millors piruetes, va haver més d’una caiguda graciosa; això sí, cap de greu!

L’endemà vam decidir llogar bicicletes i vam anar a veure l’illa que hi ha al davant (un altre cop, molt estil Kratie), però aquesta més gran i amb l’encant de passar per un pont de bambú. Aquest pont el construeixen cada any i cada any el riu Mekong el destrueix durant l’època de pluges però ha estat des de fa dècades una de les icones del poble. Lamentablement, fa uns dies vaig llegir en un article que probablement aquest era l’últim any del pont de bambú ja que el nou pont de ciment estava ja quasi a punt. Això tenia opinions diverses entre els habitants de l’illa i del poble. Hi ha qui diu que el progrés no es pot frenar i que el nou pont serà més segur i gratis. D’altres, més romàntics, i que viuen més a prop del pont de bambú, volen intentar preservar-lo. Això sí, ningú pot negar que creuar aquell pont és tota una experiència: el soroll en passar per sobre en bicicleta és com si hi hagués una tempesta sota les rodes, sumat als petits sotracs constants i l’intentar no desviar-te i anar a parar sota el pont. Bamboo bridge, ha estat un plaer arribar-te a conèixer!

L’illa era molt semblant a la que hi ha davant de Kratie, però bastant més gran i amb camps de blat de moro! Encara no n’havia vist cap i allà n’estava ple. El paisatge era molt canviant depenent del camí, amb plantacions d’arbres de fruites tropicals, camps amb vaques o amb algun altre cultiu. L’ambient que es respirava era com si fossin les nostres festes de Nadal. Tothom anava vestit d’allò més bé, amb regals i flors pels familiars que anaven a visitar, i a tot arreu sonava música, encara més del normal, que ja és dir a Cambodja!

Després de dinar al costat del riu, vam decidir creuar un dels altres ponts, aquest sense cap mena de gràcia ni atractiu, però volíem anar a veure una torre d’estil colonial amb suposades bones vistes. Quasi morts de la calor, finalment vam arribar a la torre però al veure l’alçada i amb el meu pànic a pujar a llocs alts, vaig decidir esperar els altres a baix. I quina gran decisió: a part que les vistes em van dir que no valien massa la pena, van acabar plens de picades d’abelles perquè hi havia un rusc just a sota les escales. Mentrestant vaig entretenir-me parlant amb uns monjos que estaven de visita i que volien fer-se fotos amb mi. Amb un “Thank you, sister!” es van acomiadar.

Des d’aquí vam visitar un temple que estava a l’altra punta de la ciutat, una mica de l’estil d’Angkor Wat. Òbviament en mini dimensions, on ens van intentar estafar amb el preu de l’entrada però vam acabar regatejant amb la “policia turística”… Aquí no se salva ningú! I, com era d’esperar, al sortir del temple vam sentir música i vam anar a cotillejar. El cotilleig ens va portar a jugar a jocs populars amb els joves del poble, on el monjo que “dinamitzava” la jornada ens va rebre amb un “Welcome foreigners” pel micròfon. Crec que jugar a estirar la corda deu ser el joc més internacional del planeta! L’equip de les noies va perdre, així que ens va tocar ballar com vam poder dos cançons típiques khmer davant de tots els nois, mortes de vergonya i de riure. Per sort quan va sonar el “Chek chek chek” tothom va embogir i ja vam deixar de ser el centre d’atenció per una estona. Per cert! Si algú té curiositat per saber com sona, aquest és el link: រាំអ៊ីចេះ – ព្រាប សុវត្ថិ និង ឱក សុគន្ធកញ្ញា [MV …: https://youtu.be/1_iu6NNPoNo

Cada cop el poble estava més mort a nivell de restaurants, bars, botigues, etc. i només vèiem gent celebrant l’any nou en privat, així que l’endemà vaig decidir que aniria cap a Otres a veure unes de les noies que vaig conèixer al Workaway i deixar per un altre any la bogeria d’anar a Siem Reap per any nou. Tot i que tothom deia que era el millor lloc per passar-lo per entendre-ho realment, no estava preparada per estar enmig de masses de gent borratxa i aglomerada. Aquest any, una persona ha mort per culpa del mal estat dels cables de la llum al carrer i les guerres de pistoles d’aigua que inunden els carrers…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s