Kampi, dofins i Koh Trong

A part de la semirutina de l’escola, també vaig tenir temps de fer alguna visita a Kratie i voltants.
Kratie en si crec que té poc per oferir, a part del mercat, passejar al costat del Mekong i anar a un llac mig amagat que és un oasis de pau amb algun pescador i vaques pasturant pels voltants. Un bon descobriment va ser el restaurant Takeo, on sovint anàvem a prendre alguna cosa o sopar, on de casualitat fora del restaurant vaig conèixer al propietari, l’Andrés, que va resultar ser un senyor molt simpàtic de Barcelona!

Un dels dissabtes lliures vam anar a Kampi, una mena de “merendero” a la cambodjana, al Mekong on hi ha una zona amb plataformes de bambú i hamaques on la gent local va a passar el dia amb menjar, beguda, grans altaveus amb música boja i a banyar-se als ràpids del riu. Va ser tota una experiència compartida amb els altres voluntaris.

A Kampi, tot i que una mica abans d’aquesta mena de merendero, es poden veure els dofins del Mekong. Aquí hi vaig anar amb el Fran, un dels nois que va venir a visitar-nos, i pel preu de la barca (7-9$) que et porta a veure els dofins i els comentari que havíem rebut, vam decidir anar al bar amb vistes al riu i per 1$ vam veure els dofins des de la distància. Més que suficient per nosaltres i sense molestar-los.

I finalment, no podia marxar de Kratie sense visitar l’illa del davant, Koh Trong. Aquí sí que val la pena passar-hi un dia sencer o dos si es vol fer una petita desconnexió. L’illa es pot recórrer fàcilment en bicicleta. Però si la portes ja “de casa”, les escales per baixar fins a la barca són tot un repte. No sé què va ser pitjor, la pujada o la baixada… Koh Trong és una zona totalment rural, plena de palmeres, arbres fruiters i cases tradicionals. Es respira un ambient de pau i tranquil-litat que t’agafen ganes de quedar-t’hi una temporadeta. I, per mi, el millor va ser la platja del Mekong. Metres i metres i metres de platja salvatge, amb costa a l’altra banda del riu. Potser no és la platja més maca del món ni l’aigua més blava i cristal.lina, però va ser una gran sorpresa pels meus ulls i, especialment agraïda de poder banyar-me encara que fos en aigua tèbia amb la calor que feia. No ens vam poder allargar gaire perquè al vespre ens esperava un deliciós sopar filipí a casa de l’Amelita, una de les treballadores de l’oficina que ens va convidar a casa seva i vam tastar un adobo espectacular!

DSC_0780

IMG_20170601_091206

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s