Kratie i DSE

Avís: aquest serà un post llarg perquè serà difícil descriure tot el que he viscut en aquesta experiència però vull deixar constància de tots els detalls que em venen al cap, que per mi han estat molt especials.

M’acomiado de la Carola, el Pablo i de Phnom Penh per anar cap a Kratie, una petita ciutat al costat del Mekong, famosa per ser un punt per veure els dofins d’aquest riu on normalment la gent para un parell de dies i prou. Però a mi m’esperava una estada de dues setmanes que van acabar sent tres. La raó: un workaway a la Dolphin School of English (DSE), a Orussey Village, un poblat al costat de Kratie.
La DSE és una escola creada pel Mr. Yuth, com tots l’anomenaven, dins de l’associació per al desenvolupament de la Cambodja rural KAFDOC. Des de la DSE s’envien voluntaris a les escoles públiques de la zona per fer classes d’anglès als alumnes ja que el nivell d’aquest idioma dels professors locals és molt baix i més aviat fan de traductors. Així doncs, la feina dels voluntaris és bàsica perquè els infants tinguin un nivell d’anglès més o menys correcte. A part, cada tarda es fa una classe sota la casa dels voluntaris totalment gratuïta per tots aquells nens del poblat que vulguin assistir-hi i millorar el seu anglès. A més a més, tenen l’oportunitat de conèixer gent de tot arreu i fer un apropament de cultures de tot el món i un aprenentatge molt especial. I pels voluntaris, conèixer una mica més la cultura i la vida de Cambodja.

Al principi tenia els meus dubtes sobre els voluntariats amb nens de poca durada, però després d’aquesta experiència, he vist que per ells, dues o tres setmanes són més que agraïdes i sinó aquests projectes no serien possibles.

Quan vaig arribar a Orussey em vaig trobar amb un munt de carrers de sorra, amb cases tradicionals de fusta alçades sobre alts pilars, amb vaques, gallines i gossos per tot arreu, i nens anant amunt i avall amb bicicletes destartalades que saludaven helloooo com bojos. La casa dels voluntaris era bàsica però més que suficient. Diferents habitacions, algunes amb llit i d’altres amb matalàs a terra, mosquitera, menjador-sala d’estar amb una gran taula pels àpats comuns, cuina sense nevera i amb fogonet, lavabo amb aigua freda i sense paper de WC, no wifi i una hamaca per passar hores i ser motiu de disputa entre els inquil.lins.

El primer dia em va tocar anar a una classe amb un dels altres voluntaris que mai havia anat a aquella escola. El primer dia em va tocar anar tres en una moto, per sort em va tocar un dels cascs… Ens en vam sortir com vam poder però al final, com que érem 12 voluntaris, vaig agafar la feina d’oficina al matí i una classe extraescolar a la tarda.

La feina d’oficina en general era força avorrida i lenta, quan no funcionava l’ordinador, no funcionava l’internet o no hi havia llum. Però tothom em deia: Welcome to Cambodia amb un somriure de resignació. Em va servir per veure per sobre com funcionen aquests tipus d’organitzacions i veure un ambient diferent del de la casa i l’escola.
Però el que va ser realment màgic, però també esgotador, van ser les classes extraescolars. Em va tocar passar per tres dels quatre grups que hi ha i no sabria dir quin d’ells era més complicat però divertit de portar. Primer de tot dir que les classes es fan a sota de la casa, per tant no hi ha parets ni terra, les pissarres s’aguanten amb uns cavallets apedaçats i cada cop que fa vent els papers surten volant i quan cauen quatre gotes els nens surten corrents cap a casa. De tant en tant hi havia la visita d’algun alumne especial com els gossos de la casa o les vaques que volien menjar l’herba del pati. I la campana per marcar l’hora de començar i acabar és una part d’una aixada penjada d’una corda amb una mena de clau anglesa per picar.
Les classes havien de ser dinàmiques per assegurar que els nens no s’avorrissin i volguessin seguir venint a l’escola. Però queda clar que els hi agrada quan en una classe on els hi preguntes “What do you like?”, el primer que responen és “I like Dolphin School of English”. A part, molts nens es quedaven a jugar després de la classe o arribaven hores abans per passar l’estona amb els amics i voluntaris.
El fet que molts dels nens visquessin a la zona també facilita la relació amb ells i que poguessin passar moltes hores amb nosaltres jugant i aprenent, molt sovint nosaltres d’ells.

El diumenge tocava piscina, una altra experiència digna de mencionar. Ja em van avisar que era una mica bogeria però no esperava que ho fos tant. L’hora d’anar cap a la piscina és la 1, però a les 12 molts ja estan voltant per la casa esperant impacients l’hora de marxar. La piscina municipal, on cal banyar-se amb roba, ens rep amb música discotequera a tota pastilla, i només creuar la porta els nens surten disparats a saltar a l’aigua. Al grup de nens i nenes de l’escola s’hi sumen les altres criatures i adolescents de la zona, els quals no paren de preguntar d’on véns, qui ets, què fas, quants anys tens o si estàs casada i per què no ho estàs (preguntes molt recorrents en tota presentació amb els nens…). Al cap de tres o quatre hores toca marxar, i alguns encara volen més, però de tornada a casa sempre parem a collir algun mango o alguna altra fruita aleatòria dels arbres del camí.

Algunes de les altres activitats diàries o comuns durant l’estada són anar al mercat i saludar a tothom on de seguida t’agafen confiança i et tracten com un natiu més, especialment la senyora de les verdures, la del cafè o la dels noodles més bons i barats que he provat durant el viatge; anar a l’hotel de la zona per banyar-nos en bikini a la piscina i connectar-nos al wifi, quedar amb en Tira (un noi de l’exèrcit amic de tots els voluntaris amb qui és molt interessant parlar per veure molts punts de vista d’una mateixa realitat i país), fer la cerveseta de després de la classe i discutir qui cuina o on anem a sopar, barallar-nos amb tots els gossos dels veïns i despertar-se amb els cants del karaoke del costat, amb els del temple o amb el dels galls.

Segurament em deixaré mil històries i vivències, però algunes que vull recordar són les paraules d’en Ralik de 8 anys quan li vam preguntar quin era el seu color preferit i va respondre: “Verd! No veus que tot és verd? Els mangos, els arbres i palmeres, l’herba, la natura… Tot és verd, el verd és vida!”; o els ulls més tristos que hagi vist mai en algú desconegut, una àvia envoltada de criatures d’una de les cases més bàsiques del poblat que em va parar de camí a casa i em va agafar la mà i em parlava en khmer sense entendre res i sense apartar la mirada… Uns ulls blaus grisos que voldria saber què han vist i viscut però que se m’han quedat clavats en la memòria almenys fins al dia d’avui. La visita d’en Fran i el Sam, dos nois que vaig conèixer a Malàisia per separat i per separat van anar a parar a Kratie i van venir a visitar l’escola. Comprar gel a peces per refrescar les cerveses. La festa d’aniversari boja a la que ens van convidar. I aprendre que amb el cant del gekko es pot fer el mateix que amb les margarides i preguntar si tindràs sort en l’amor o amb els diners.

I després de tres setmanes relaxades i intenses a la vegada, em va tocar el moment de marxar perquè l’escola tancava per vacances d’any nou uns dies i era l’excusa perfecta per seguir el camí. Va ser un dia trist i bonic, on em vaig endur un dels matins més especials que he viscut, amb un munt de regals fets de paper, i unes abraçades i llàgrimes que cada cop que les recordo m’emocionen. Gràcies a tots els que han fet possible aquesta experiència, Mr. Yuth, Mama, Miley, Ralik, Socheat, Sottyb, Kama, Lina, Nacchi, Nacchid, Lichyn, Sreire, Hana, Mary, Lita, Tevea, Vana, Dorinne, Barbara, Alex, Justine, Jules, Roberto, Helena, Pierre, Marloes, Marein, Grecia, Tira, Atila, i tots els altres noms que em deixo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s