Kampot

El primer cap de setmana d’estar a Cambodja, vam anar d’excursió a Kampot, una petita ciutat a la costa del país. Primer de tot, dir que va ser una sensació estranya la d’anar “a passar el cap de setmana” perquè això feia temps que estava fora del meu esquema mental i horaris.

Per arribar fins allà vam anar en minibus, amb un conductor una mica accelerat, però ja m’hi estic acostumant a aquesta conducció… Kampot va ser un oasi de pau i relax fora de la jungla de la capital. Tranquil-la i relaxada, amb un aire de pau que convida a passar hores prenent alguna cosa al costat del riu, en algun dels bars flotants que hi ha o passejar amb un suc de canya de sucre acabat de fer d’allò més fresquet. Els edificis són d’estil colonial i per sort els estan conservant força. Els carrers plens de bugambílies i el clima més fresc, almenys amb una mica més d’airet. La ciutat o poble com a tal té poc per oferir, simplement és agradable per estar-hi.
Però als voltants hi ha molt a fer. Nosaltres vam decidir anar a passar el dia a Bokor, una muntanya a pocs kilòmetres de Kampot on al cim hi ha un casino abandonat. Després de fer uns quants kilòmetres per una carretera plena de sorra i pols, amb clots i mig apedaçada, vam arribar a l’entrada del parc i… Oh la la! Com es nota que aquí hi ha money money! Cal pagar una petita entrada, però la carretera està asfaltada com cal, senyalitzada, i amb espai suficient per avançar si fa falta. Vam començar a tirar amunt amunt i, sorpresa!!, no sabíem que a Cambodja hi havia boira… Pitjor que la de Lleida! Primer vam veure una estàtua de Buda gegant amb unes quantes cases colonials abandonades amb graffitis molt treballats. Una estona més de carretera amunt i vam arribar a dalt de tot mig congelats (i nosaltres patint pel sol…). De tant poc que es veia que quasi entrebanquem amb el casino tot i ser un edifici gegant. Les mesures de seguretat són d’allò més estrictes (que es noti la ironia). Els obrers treballant i la gent podia passar per allà on volgués, sense importar massa si et queia una biga o un tros de sostre al cap. Tot i que la seguretat dels treballadors crec que encara és més ridícula…

Després de fer deu mil fotos i donar voltes per tots els passadissos i habitacions, vam anar a buscar l’església, també abandonada i encara més fantasmagòrica amb tota la boira que l’envoltava. El casino-hotel que està en funcionament em va recordar a la pel.lícila “El Resplandor”. Com veieu, la localització perfecta per una escena de terror.
La resta del parc es pot recórrer fàcilment en moto i és més acollidor, es pot anar a la cascada i als “100 camps d’arròs”, tot i que d’arròs crec que poc en queda i només hi ha roques amb un munt de pedretes col.locades de forma sagrada.

La zona és famosa per les plantacions de pebre, així que no podíem marxar sense provar aquesta especialitat. Ens vam atiborrar de bon menjar i bona companyia. Però el millor de tot de Kampot: la rotonda del durian! Una rotonda plena de llums horteres amb una escultura d’un durian gegant encara més hortera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s