Recuperant Malàisia

He començat a escriure sobre Cambodja i m’oblidava de fer el resum del que vaig descobrir de Malàisia. Malaysia truly Asia. M’encanta aquest eslògan… Doncs això, he deixat enrere Malàisia, el país on conviuen malais, xinesos i indis, amb les seves religions respectives, on des de fora sembla tot molt respectuós però a mesura que passen els dies veus que no tot són flors i violes, on hi ha racisme cap a les minories, especialment la xinesa. On les escoles poden ser públiques o poden ser privades segons la religió, la qual apareix al teu carnet d’identitat. És una convivència recent, ja que el país és relativament nou i voldria saber com serà aquesta semi-harmonia d’aquí 50 anys més.
Un país de clima tropical, on només sortir del llit estàs xop de suor, on el sol crema i la humitat és extrema. On van en moto amb la jaqueta posada al revés, només cobrint els braços per no cremar-se i no passar calor. Un país on tens platges paradisíaques i selva, la qual estan destruint per plantar més i més plantacions de palmes per obtenir més i més oli de palma i poder menjar Nutella i tenir biodièsel, sí, aquest que és tant “ecològic”. Un dia viatjant cap a Ipoh en bus vaig veure al costat de la carretera una d’aquestes plantacions seguida d’un cementiri xinès, amb les tombes en petites muntanyetes perquè creuen que així estaran més a prop del cel, al costat d’un cementiri que semblava cristià. Crec que el següent cementiri que hauran de construir serà el dels orangutans. Orang-utan, que en malai significa “home de la selva”. Però no només la selva està sent destruïda, també la costa, amb alts edificis que no et deixen veure el mar i amb brutícia i més brutícia, tot i que a la ràdio tenen anuncis de conscienciació mediambiental. Aquí també conviuen gratacels i palmeres.
Malàisia també és el país del menjar, no el pots avorrir. Pots menjar amb coberts, amb palillos o amb les mans. Pots menjar en els “food courts”, esplanades amb paradetes on cada una té una especialitat i tot de taules al mig per poder compartir taula sense barallar-se per què li ve de gust a cadascú.
Malàisia, el país on pot ser que et desperti l’oració de la mesquita o els galls del veí del costat. Però sigui com sigui diuen que mai et podrà faltar un lloc on dormir. I segurament tampoc on menjar perquè la gent és d’allò més hospitalària.
Malàisia, un país que he descobert només en part per culpa del mal temps, així que no em trobis gaire a faltar que aviat tornaré.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s