Monkey beach. Hola de nou Penang!

Doncs això, que no volia marxar sense aconseguir veure la Monkey beach, dormir i veure les cuques de llum i el plàncton bioluminescent.
Així que seguint les indicacions de la Lucie, una noia francesa que s’hi va quedar deu dies, vaig anar a buscar els Lazy Boys. Abans, però, vaig fer nit a Georgetown, a l’hostal Roommates, 100% recomanable, on em vaig penedir de no haver-m’hi allotjat l’estada anterior.

Doncs cap al parc nacional un altre cop! Les indicacions eren: arribaràs a una Monkey Beach, però aquella no és, segueixes caminant i arribes a la segona Monkey Beach, la bona, i allà, al final de tooooota la platja, trobaràs un petit campament on hi ha els Lazy Boys. Doncs després d’una horeta i poc de caminar i suar i parlar de religió amb el Theo, un noi romanès que anava cap al mateix lloc, vam arribar a la destinació final: una mini barraqueta de fusta, una cuina, unes taules, cadires i hamaques, i força tendes de campanya. Tot presidit pel cartell amb la bandera jamaicana i l’escrit “Lazy Boys”. Yes, I did it!
L’ambient era una mica estrany, alguns acollidors i altres amb cara i actitud de “no ets prou hippie per estar aquí”, però el meu objectiu era veure les cuques de llum i el plàncton així que l’únic que volia era arribar a la nit tranquil-lament. Vam fer un grupet i vam anar d’excursió al far, amb la intenció de veure la posta de sol però els meus amics núvols van espatllar el pla. De totes maneres, les vistes des d’allà dalt ja valien molt la pena.
De tornada a la platja vam fer el sopar, una mica de repartició de tasques i el que és d’esperar en un campament d’ambient hippie: una foguera i cançons amb guitarra i altres instruments mig improvisats. Entre tantes cançons quasi m’oblido del meu objectiu d’acampar allà, però finalment van anar apareixent algunes cuques de llum i, acostant-me a l’aigua, vaig veure el plàncton, com si fos purpurina. Tot i que algú es va banyar, vaig preferir no entrar a l’aigua perquè estava ple de meduses i més d’un va acabar amb alguna picada. Tot i que la tenda no era el lloc més còmode del món i havíem de mirar que no hi haguessin serps pel voltant, especialment a la zona del “lavabo” despertar-se i veure aquell paisatge, no tenia preu.

Després fer una mica més el ronso i allargar el moment de marxar, vaig recollir la motxilla i vaig tornar cap a Georgetown, on vaig retrobar-me amb una de les noies franceses i vam acabar passant la tarda al Roommates amb cada cop més gent que s’anava afegint, fins que va arribar el moment de marxar cap a Kuala Lumpur de nou i agafar un vol cap a Phnom Penh, Cambodja, per veure els meus estimats Carola i Pablo!

Terima kasih Malaysia! Espero tornar ben aviat perquè he deixat massa coses per fer, veure i aprendre en aquest preciós país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s