Pangkor o l’illa semiviva…

…per no dir semimorta. Tot i que se suposa que ara és la bona temporada a la costa oest perquè a la costa est, on estan les platges paradisíaques, fa mal temps, no es respirava pas aquest ambient. Però jo encantada de la vida! La majoria de restaurants i botigues estaven tancats o feien uns horaris “a conveniència”, sense saber mai si t’ho trobaries obert o tancat. Ara bé, quan vam necessitar trobar alguna botiga o restaurant, tot el poble s’encarregava que ho trobéssim acompanyant-nos quasi fins a la porta!

Però primer, recapitulem. Després d’agafar l’únic bus que va cap allà des de Taiping a les 7 del matí, vaig arribar a SPK (en ferri), la primera parada, on tothom et pregunta si no t’has equivocat i vols anar a la següent parada on els blancs baixen. No, no, em quedo aquí, en aquest poblet de pescadors xinesos on no hi ha platja però hi ha una guesthouse molt agradable amb un nom molt original, SPK Guesthouse.

Només arribar vaig conèixer la Inna, una noia russa-alemanya amb la que hem estat viatjant uns quants dies. Vam llogar un moto i vam anar a explorar la illeta, per carreteres precioses plenes de bosc tropical. De tant en tant, trobes un tros de platja, on no hi ha ningú, només alguns pescadors intenten pescar alguna cosa que no siguin ampolles de plàstic. Humanitat! Tenim un greu problema per si algú encara no ho sabia: el mar, igual que la sorra, no s’ho empassa tot (com deien en aquell anunci de l’ajuntament de Barcelona). És preciós veure el mar al costat de vegetació verda molt verda, amb algun mico buscant menjar i sense cap so que interrompi aquests moments màgics, però mirar alguns punts de la costa i veure com s’amunteguen piles i piles d’escombraries no és bonic en absolut. Des d’aquí faig la meva petita crida de “siusplau, siguem més conscients de la quantitat de residus que generem i on els abandonem!”.
Dit això, segueixo amb el meu relat de Pangkor. Vam arribar a una petita cala al nord de tot de l’illa, on no hi havia ningú excepte un noi que, com no podia ser d’una altra manera, era català! Així ja vam començar a formar el petit grupet d’exploració de Pangkor i següents destinacions.
Si algú que llegeix això algun dia decideix anar a aquesta illa, no et pots perdre: la “cascada” (on les indicacions per no perdre’ns van ser: no agafeu el camí on hi ha el porc mort, és l’altre. Però vam tenir el plaer de trobar l’animal putrefacte…), la mesquita flotant, i donar plàtans als ocells que s’anomenen Rinoceronts, d’allò més simpàtics i educats. Les platges, simplement explora una miqueta al teu aire que no hi ha pèrdua!

Només vaig passar dos dies perquè la previsió del temps no acompanyava però no sigueu com jo i mai feu cas a les prediccions meteorològiques en una illa tropical.

DSC_0535.JPG

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s