Cameron Highlands (i no High hills com ens va dir una noia…) és una zona muntanyosa del centre de Malàisia, famosa per les plantacions de te i maduixes. I per fer fred en un país on tot el dia sues!
Arribar-hi és d’allò més fàcil perquè està en el top ten de les destinacions turístiques del país i un munt d’autobusos van cap allà. Hi ha dos poblets on allotjar-se, nosaltres vam triar Tanah Rata i l’hostal Father’s, molt recomanable! El poble en si no té massa a veure, a part d’un Starbucks i un munt de restaurants, hotels i caixers. Però l’entorn val la pena.
Recomanades per altres hostes de la guesthouse, vam agafar un tour que ens va portar a veure la “Butterfly farm”, el Mossy Forest i les plantacions de te.
Anant per parts: com bé sabeu no sóc fan del tours tot i que m’estic convertint en una experta en el tema…, però crec que val la pena anar amb un guia al bosc i a les plantacions perquè t’explica un munt de curiositats i dades del que veus, a part de portar-te per llocs del bosc on si hi vas pel teu compte és fàcil perdre’s. Després sempre es pot tornar a les plantacions o fer una excursió en algun dels camins que hi ha marcats al voltant dels poblets pel teu compte.
La “granja de papallones” com ells li diuen, és interessant, especialment per les papallones gegants que pots veure i les flors que tenen, però només et deixen mitja hora i crec que s’hi pot dedicar molt més temps.
Ara bé, tot i la bellesa de les plantacions i el verd i el paisatge característic del lloc, no es oro todo lo que reluce. Cal tenir en compte tot el bosc talat per plantar-hi te, com fan a altres llocs per plantar palmes per l’oli, tot i que això va ser fa molts anys i ja ha quedat oblidat. Les condicions lamentables dels treballadors, la majoria de Bangladesh, que viuen en barraques a les mateixes plantacions però que ‘Oh! El gran senyor poderós els hi proporciona una escola pels fills, una mesquita i una clínica en la mateixa zona de barracons’, però em pregunto si no seria millor pagar-los un sou més digne i que poguessin anar a la mateixa escola, mesquita i clínica que la resta de la població i sortir del “ghetto” de les plantacions? Però bé, això ja és un altre tema del qual em falta massa informació i no he pogut discutir amb ningú d’allà.
Una altra cosa espectacular és el gelat de maduixa, una delícia! I passejar pel bosc mentres la boira s’apropa a gran velocitat com si estiguessis en una pel-lícula de terror fins que comença la tempesta del dia. Això últim ja no és tant espectacular però va tenir la seva gràcia!
Sigui com sigui, és una zona més del país on crec que val la pena aturar-s’hi un parell de dies per veure les dues cares d’aquest verd tant verd i tot el que s’hi mou al voltant.
LA MARTA SE'N VA DE VIATGE 