Nong Han Kumphawapi o la vie en rose

Sona el despertador, 05:45 am. Objectiu del dia: veure el llac de flors de lotus. Com que no tinc transport, torno a fer allò que tant m’agrada: un tour. Aquest cop és més aviat el pack perquè em portin fins allà sense haver de pagar un taxi o tuktuk perquè tothom ha d’anar en barqueta guiada. Recollida pels diferents hotels, no som gaires; 40 km de carretera i arribem. Som dels primers però poc a poc arriben més cotxes.

Som 4 pujant a una de les barquetes. El sol va saludant entre els núvols. D’acord que el llac de moment ja deixa veure algunes flors, però jo començo a estar impacient per veure més enllà. Parem en una espècie de temple kitsch per descriure-ho d’alguna manera (Mama, t’encantaria per agafar idees pel racó!), però jo el que vull és veure rosa. Tornem a pujar a la barca acompanyats d’un soroll de motor que trenca bastant la màgia del lloc. I llavors comencen a aparèixer unes quantes flors, unes quantes més, i anem seguint i jo no sé cap a quina banda mirar perquè tinc por de perdre’m algun detall del paisatge increïble que tinc davant dels meus ulls.

Avancem una mica més i ara, per fi, para el motor. Tot i que en algunes direccions hi ha altres barques plenes de gent fent fotos, com jo, incús una model o actriu “posant” per alguna revista (imagino), allò que estic veient és la vida de color rosa.

Ens allunyem a poc a poc i anem cap a llocs on estem més sols, atropellant alguna flor pel camí. I arriba un moment on ja no vull fer fotos, només veure com els ocells (que no sé si són orenetes però per mi s’hi assemblen) volen baix, algun ànec, i flamencs que no són flamencs però que farien conjunt amb el color. Tot envoltat d’un mar rosa, el qual a mesura que t’hi endinses sembla que desaparegui. I voldria anar enmig de més camins i anar més i més enllà. Però arriba el moment de marxar, i no vull. Voldria estirar-me allà al mig, fer desaparèixer tothom, que no hi hagués el soroll del motor de les barques ni gent fent-se selfies. Però no pot ser, així que tornem a terra ferma deixant enrere la vie en rose.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s