Udon Thani I

Aquesta és una ciutar sense ànima de ciutat. És gran, però tot va lent. Al migdia els carrers queden deserts. No hi ha quasi occidentals i els pocs que veus són senyors d’una mitjana edat acompanyats de tailandeses (i que cadascú extregui conclusions). I no, no és la sucursal principal de les franquícies de restaurants de fideus.

Que què se m’hi ha perdut aquí? Un llac. Un llac poc convencional, rosa tot i que li diuen ‘red lake’. Però només agafa aquest color entre novembre i març, quan fa menys calor i entre les 6 i les 11 del matí. Per què? Perquè està ple de flors de lotus (més info: post anterior!).

Però anem per parts: vaig arribar a Udon una mica abans de les 7am després de 10 hores en un bus nocturn des de Chiang Mai, diria que més còmode que els hostals de Pai, amb mantenta i snacks inclosos! Quan vaig baixar la ciutat semblava entre adormida i morta. Carrers mig asfaltats i mig plens de sorra, un centre comercial molt gran i molt silenci.

A l’hostal Thai Chaba, una noia tailandesa molt maca que es fa dir Alexio, em va deixar unes notetes per trobar el meu llit tot i ser tant d’hora. Em creuo amb un noi de Mallorca que m’adverteix que aquí no hi ha occidentals i que tot és molt tranquil… I quanta raó!

Aquella tarda començo a explorar la ciutat, potser no té mil temples i monuments, museus i tours, però té parcs. Parcs on la gent fa exercici, on els nens juguen, on la gent descansa, on tot fa una pausa. Els nens s’acosten només per dir hola i passes en bici i et criden “Hello!!!!” mentre saluden amb la mà. Els mercats són diferents dels d’altres llocs, tant de dia com de nit. Els de dia fan una altra olor, i els de nit no estan abarrotats de souvenirs i paradetes de pad thai. Qui compra en aquests mercats és la gent de la ciutat. Pots trobar fins i tot perruques o una paradeta del tarot.

La gent et mira i et somriu (la majoria, clar…). I és on realment entenc que Tailàndia és el país dels somriures. On dino em demanen que siusplau torni abans de marxar de la ciutat. A l’oficina de turisme, la senyora que m’aten, Nita, es fa un selfie amb mi, m’abraça i em diu “Good luck for you”. Quan passo pel davant un altre cop amb la bici, obre de nou la porta per cridar “Good luck Marta!!” i llavors m’emociono però segueixo pedalejant sota un sol infernal fins parar per fer un cafè d’aquests refrescants i empalagosos a l’ombra d’Udon.

PD: en aquest blog crec que es descriu perfectament l’essència d’aquesta ciutat de l’est de Tailàndia: http://tailandiasinplaya.com/udon-thani-isaan-cultura-china-tai-lago-flores-loto/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s