Bua Thong Waterfall

Ahir (en el moment en que ho vaig escriure a la meva llibreta, ara ja fa uns quants dies d’això…) va ser un d’aquells dies que vull guardar per sempre o almenys per molt de temps a la memòria. La nit abans a l’hostal vam quedar amb el Philipp, un noi alemany, d’anar a una cascada que hi ha a uns 50km de Chiang Mai, que li havien dit que era molt impressionant però no vam voler mirar fotos. Li diuen Sticky Waterfall. Si hi vull anar, a les 9 a la porta de l’hostal. Allà em planto l’endemà i, després d’omplir la panxa per no tenir mal humor (com bé sabeu alguns de vosaltres…), intentem sortir de la ciutat. I dic intentem perquè sembla misión imposible. Al primer carrer ja ens para la policia, a nosaltres i a tots els altres guiris, per demanar la llicència internacional (suposem perquè ningú ens diu res). No la tens? 400THB. I si no vols pagar, a la “police office”. Molt bé, paguem, marxem. Intentem evitar els carrers principals i quan ja cantàvem victòria, un altre control. I en aquest ens diuen que són 1.000THB enlloc de 400! Algú m’ho pot explicar? Sort que l’home ens diu que és només una multa per dia i ens ha tocat la barata…

Després de massa estona intentant sortir de la selva de ciment, asfalt i contaminació, comencen els 50km de carretera i carreteretes plenes de paisatges maquíssims, camps d’arròs i muntanyes, i papaiers, i cavalls amb el seu número afaitat al pèl. Finalment, arribem a la cascada. Cal caminar una mica des del pàrquing i baixar uns quants nivells. Baixar, baixar fins a baix de tot on hi ha unes mini piscines naturals amb el fons ple de fulles i pedres. On l’aigua és totalment transparent i on acaba la impressionant cascada. Apareix un grup de monjos i “escolanets??”. El contacte visual amb mi és pràcticament nul, només el miren a ell. Ell ha saltat des d’una roca a l’aigua i un dels monjos també vol. Li demana que li ensenyi com ho ha de fer. És molt graciós veure’ls a tots fent fotos i gravant dins l’aigua amb les seves túniques taronges, imitant com un “farang” salta dins l’aigua.

Amb la força de l’aigua que cau, em faig un massatge a l’esquena. Ni Caldea ni cap spa del món ho pot igualar. Comencem a escalar la cascada. Li diuen “sticky” waterfall perquè s’enganxen els peus a les roques i la pots escalar fàcilment. Un dels monjos explica que hi ha molta calç incrustada a les roques i per això són rugoses.

Anem pujant i baixant pels diferents nivells, fins arribar a dalt de tot. Baixant ens quedem una estona cadascú en un “seient” a les roques. Fa solet, s’hi està molt bé. Decideixo canviar de lloc i trobo una pedra que sobresurt de totes les altres. Ell també ve. I es forma com una bombolla que ens atrapa i ens enganxa parlant, callant, pensant, rient, durant més d’una hora. Potser és per això que li diuen “sticky waterfall”, perquè t’enganxa tant que fa que no vulguis marxar mai. Perquè el soroll de l’aigua és especial i les vistes també. I fa sol i calor però l’aigua ho arregla tot. I de tanta estona que portem allà, crec que ja formem part del paisatge i ens hem tornat invisibles per la gent que, de tant en tant, passa pel nostre costat. Però el sol comença a marxar, i nosaltres també. Però abans anem a veure una font natural que hi ha a prop, o més aviat un petit estany, de color blau-verd, brillant, transparent, amb una mena de boira dins, on l’aigua és tèbia. I allà trobem arbres que sembla que no tinguin principi ni final, perquè s’enreden entre ells i pugen i baixen i perds el rumb dels troncs. De tornada trobem un arbre que ha crescut a la paret d’una casa.

I després de 50km un altre cop, torno a la realitat de la ciutat, de l’altra selva, la de ciment, asfalt i contaminació. Però de camí veiem com el sol s’amaga entre dues muntanyes, sembla un volcà, en un sola dimensió, tot pla, sense relleu.

Llavors, començo a entendre que una de les grans sorts de viatjar sense més companyia que la meva, és viure històries i compartir estones amb gent que no saps pràcticament ni el seu nom, però tampoc fa falta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s