Mae Sot: entre Tailàndia i Myanmar

Després de la meva curta visita a Sukhothai, agafo un bus fins a Mae Sot en un viatge que inclou unes 3 hores de viatge patint per la meva integritat física en una carretera de curves (en realitat només la última hora va ser de curves, des de Tak fins a Mae Sot) i 123THB. La primera part del viatge va ser divertida perquè vaig anar en un autobús on no hi cabia ni una agulla, plena de tailandesos amb un munt de paquets, bosses i fideus instantanis amb la seva característica olor i la meva motxilla i jo enmig. Un cop a Tak cal canviar de bus i agafar una minivan per seguir fins a Mae Sot. Tot i les curves i els rallies, el paisatge és molt bonic i verd.

Em vaig allotjar al Sleep Nest Hostel per 300THB la nit, una mica “car” pel que és però no hi havia gaire més oferta a uns preus-condicions raonables. És còmode però és una mica estil hotel càpsula, un forat totalment blanc en una paret. Tot estava molt net però tenien algun tipus de problema amb l’aire condicionat perquè semblava un congelador industrial!! Tot i que no tenen zona comú en si, la terrasseta del davant és molt agradable i un bo punt de trobada per conèixer gent de l’hostal.

Passem a la ciutat: per mi la ciutat en si no té gran cosa per visitar. El més interessant que vaig trobar va ser el mercat birmà que fan cada dia al matí. Allà pots trobar roba, menjar, cosmètics, etc. Entre el menjar pots trobar granotes vives, rates vives, peixos vius, a part d’un munt d’espècies, fruites i gambes salades a kilos. També es pot comprar thanaka, la pasta/fusta que fan servir els birmans per decorar-se la cara.

El millor de la ciutat, però, és la gent. És una barreja de cultures brutal: tailandesos, birmans amb les cares pintades, birmans sense les cares pintades, karens, indis, malayos?, occidentals europeus i americans, etc. La majoria de turistes que hi passen és perquè és el pas fronterer terrestre entre Tailàndia i Myanmar i molta gent que ve o va aprofita per fer nit. La gent se sorprenia quan els hi deia que no anava ni venia de Myanmar, però el meu pas per Mae Sot era per visitar Colabora Birmania.

Colabora Birmania és una ONG que van fundar un grup d’amics espanyols que estant de viatge van veure la situació dels migrants a la frontera i van decidir fer alguna cosa. I aquesta alguna cosa s’ha convertit en tres escoles a Tailàndia, tres escoles a Myanmar, un pont per unir aquestes últimes, entre altres coses. Si estic equivocada, demano disculpes, però podeu veure la informació exacta a la seva web http://www.colaborabirmania.org. Els projectes de les escoles van principalment destinats als fills i filles dels migrants de Myanmar que van haver de venir a Tailàndia a guanyar-se la vida. Els camps de refugiats és un altre tema.

Quan vaig decidir que volia visitar-los, de seguida em van posar en contacte amb la persona local d’allà, l’Aung Myo Swe (AMS). És un noi de 24 anys d’allò més maco que em va ensenyar la Chicken School i l’escola KM42. La primera és més petita i una cosa que em va xocar va ser veure que a la parcel-la del costat d’on està situada, hi vivia una família amb nens petits, però enlloc d’estar a la Chicken School (gratuïta i hi poden anar tots els nens que vulguin de la zona) estaven a casa, així poden ajudar a la família tot i que, els més petits, amb prou feines sabien caminar. L’altra escola és més gran i quan vaig arribar era l’hora del descans. Unes nenes maquíssimes em van oferir el seu menjar, així que vaig tastar unes gambes i peix molt bo i molt picant (segons elles no ho era gens…). Els nens estaven com bojos jugant al petit tobogan, a la corda, saltant, corrent, etc., però tots tenien un respecte espectacular i saludaven fent la seva reverència i dient /Minglava/ o alguna cosa transcrita semblant, que vol dir “bon dia” i la cara pintada amb thanaka. Va ser una experiència molt bonica però dura a la vegada el veure i saber la situació de moltes de les persones que viuen en aquesta frontera, que depenent de la seva situació econòmica han de creuar el pont que separa els dos països per dalt o per baix.

Un altre projecte que em va agradar molt també va ser la cafeteria-botiga Borderline. A part de ser un lloc preciós i on em vaig passar una tarda sencera, on el menjar està boníssim i les noies un encant, es tracta d’un projecte per empoderar les dones Karen de Myanmar que viuen a Tailàndia, creant llocs de treball i venent artesanies i roba fetes per elles. També tenen un espai per exposar obres d’art. Més info: http://www.borderlinecollective.org

A Mae Sot també vaig conèixer gent molt maca que treballa en altres projectes com la Minmahaw School que em vaig quedar amb les ganes de veure (www.minmahawschool.org) o la ONG Playonside (www.playonside.org). Si esteu interessats en saber més del tema i la feina que s’està fent en aquesta ciutat, mireu aquestes webs, val la pena!!!

I, com a recomanacions extres, no podeu marxar sense anar a esmorzar al Lucky Tea Bar (els naans amb cigrons!) i a dinar o sopar al Wadee per probar cuina birmana.

2 thoughts on “Mae Sot: entre Tailàndia i Myanmar

  1. És genial que t’hagis obert el blog. Ideal per seguir-te la pista i descobrir secrets, orígens i estils de vida!
    M’ha sorprès tot el moviment de ONG que t’estàs trobant i tot el que arriben a fer.
    M’encanten les entrades i com ho expliques, em semblen super interessants. Ja tinc ganes de més.

    Cuida’t molt! Petonàs!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s