Bangkok III

Després de la mala nit, vaig a trobar-me amb l’Amanda i la seva amiga Núria. Abans, passo per una escola on estan fent la gimnàsia matinal al ritme d’una banda super animada! Al costat hi ha un recinte com si fos un monestir i em trobo monjos i monges que em saluden somrients. No té res a veure amb la bogeria dels carrers del davant, que ara encara estan adormits. Arribo on elles s’allotgen, el Sawasdee Smile Inn i esmorzo torrades amb fruita i un te (80THB). Estem tot el matí xerrant i xerrant, passant l’estona fins que elles tinguin l’habitació llesta. Posem les històries en comú, més aviat elles perquè jo encara no en tinc massa, i parlem de la vida en general.

Abans que agafin l’habitació, dinem un pad thai (el meu primer pad thai – 30THB) a l’hotel i també ens fem un massatge als peus, el meu primer massatge!! Ens el fem allà a l’hotel mateix, també. En alguns moments fa una mica de mal, però després és inclús agradable si saps controlar les pessigolles, cosa que a mi em costa bastant (100THB).

Vaig a buscar les meves coses a l’hostal i torno a canviar. Aquest cop a un carrer paral-lel d’on està el Green House, i es diu Alley Hostel&Bistro (tot i que de bistro té pocs cosa). Està suuuuuuuper bé, tot nou, servei impecable, habitacions compartides però tranquil. Està una mica amagat i no se sent res des de l’habitació. El preu són 450THB per nit amb esmorzar inclòs. Inclouen un snack i beguda de benvinguda i te i cafè tot el que vulguis gratis. Encara que sigui “car” en comparació amb els de la zona, a mi em compensa dormir bé i a gust. Cadascú amb les seves prioritats!

Després del trasllat vaig a explorar una mica la zona monumental i em dirigeixo cap al Palau Reial. Per arribar, òbviament dono més volta però passo per una zona que m’enamora, Sam Phraeng. Les cases són totes de fusta, iguals, grogues i verdes, algunes mig atrotinades i d’altres molt ben conservades, però totes amb molta vida als baixos. És tranquil i la gent xerra amb els veïns, hi ha cafès, restaurants, botiguetes, magatzems… Tot molt cuqui!

Segueixo caminant i arribo al Gronxador Gegant i al temple que té un nom tan fàcil com Suthattepwararam Temple, tot i que només el veig des de fora.

Passant per carrers plens de botigues de Budes i teles taronges i marrons pels vestits dels monjos, arribo finalment al Gran Palau. Una cosa que em crida l’atenció d’aquesta ciutat és que cada carrer té un especialitat. N’hi un ple de botigues de guitarres i instruments musicals, un ple de botigues on venen figures de Buda, un ple de botigues de roba militar, un ple de qualsevol altra cosa susceptible de ser venuda… El que deia, arribo al Gran Palau, hi ha moltíssima seguretat i un munt d’autocars amb gent vinguda de tot el país per, suposo i imagino (no ho sé segur!), acomiadar el rei. Tothom va de negre al recinte i jo amb una samarreta verd cantona i uns pantalons estampats. Vaja, que canto com una almeja allà al mig; jo i la majoria de turistes que han decidit fer el mateix que jo. Dono una volta pel recinte però no arribo a entrar perquè amb tant de dol em sento incòmoda i marxo. Passo per un parc ple de runners (aquí també ha arribat aquesta febre) amb petites construccions de fusta enmig, i uns petits llacs, molt mono tot!

Vaig cap a la zona del riu i de camí passo per davant del Wat Pho, però ja està tancat. Arribo al riu i veig que l’únic que hi ha és una parada del barco que et porta a l’altra banda i paradetes de souvenirs… Quin desengany…!! Jo esperava un petit passeig almenys! Torno cap a veure l’Amanda i la Núria i de camí trobo un munt de parades de diverses institucions del país que ofereixen menjar o altres coses en honor al rei. Tots van de negre i estan col-locats al voltant del Gran Palau. En un moment em desubico i, entre conductors de tuktuk i taxis, tatxaaaaan! arriba un aprenent de monjo (un escolanet!!) i em pregunto cap on vaig, m’acompanya un tros i anem xerrant, o intentant-ho ja que el seu anglès és bastant a la tailandesa. Però acaba sent molt interessant la trobada.

Em trobo amb elles i sopem al mateix carrer del seu hotel, una sopa de coco molt bona amb tomàquet d’amanir tallat tal qual (80THB) i fem unes cervesetes de comiat en un bar on posen una cançó de Gossos i tot.

Avui sí que dormo bé!

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s